En principi, segons la nova llei electoral ja no es poden inaugurar obres, s'ha d'anar molt en compte amb la publicitat electoral, el temps de les primeres pedres ja hauria de pertànyer al Neolític... bé, si més no, fins al 23 de maig. Veurem quin serà el nou escenari real i com s'ho fan els partits per driblar la normativa. O creieu que faran bondat? Ingenus.

Ja ho diuen, feta la llei, feta la trampa. I és que hi ha mil maneres de no inaugurar un pavelló poliesportiu però que sembli que ho fas. O no pots fer una roda de premsa al seu exterior parlant sobre els projectes esportius que t'agradaria endegar durant els propers quatre anys. Bé, no segueixo per aquí ja que no voldria donar més pistes a la Junta Electoral.

I mentre la precampanya ja s'ha inaugurat oficialment, oficiosament fa mesos que ha començat, a l'Alt Empordà la batalla política comença a pujar de temperatura. Sense anar més lluny, a Figueres el llibre de balanç de gestió de l'Ajuntament de Figueres ha creat més problemes a Santi Vila que tots els seus rivals junts. Sembla que l'alcalde de la capital altempordanesa s'ha volgut crear un adversari on no n'hi havia i, lògicament, la resta de partits s'hi han agafat com llops que veuen una escletxa per on fer mal al gran favorit. Veurem com acaba aquesta polèmica perquè és una munició electoral amb què molts no comptaven.

I si a Figueres la precampanya oficial ha començat moguda, ja no us explico a Roses. Els enrenous interns que pateix CiU i que poden acabar amb dues llistes separades està fent més soroll que els canons del castell de Trinitat en els seus millors temps. També és un cas per seguir curosamet... serà divertit.

I a Vilafant, que es poden arribar fins a set llistes, i a Castelló d'Empúries que l'amanida de candidats i partits no té res a envejar a l'arc de Sant Martí i a... Una llista interminable de casos particulars que durant el proper mes i mig seran tema central de tertúlies de bar i, als periodistes, ens donaran de menjar. A 50 dies dels comicis és el que toca i, tot i que no hauria de ser així, gairebé és com per Carnaval, tot s'hi val. Vigileu no us quedeu sense màscara.