Recoder proposa abaixar taxes a Girona i apujar-les al Prat per pressionar Ryanair

Part d'aquesta seguretat es deu "al procés de privatització del Prat, que suposarà una pujada de taxes aeroportuàries i si la Generalitat pot gestionar Reus i Girona podrem rebaixar les d'aquests aeroports i tot això suposarà un entorn que facilitarà l'acord", segons el conseller.

"El nou marc aeroportuari facilitarà un pacte amb Ryanair" va declarar Recoder, qui també va exigir a l'aerolínia irlandesa de baix cost que compleixi el seu contracte fins a 31 de desembre, una data en la qual ja s'haurà privatitzat l'aeroport del Prat.

Menys vols de baix cost

Mentrestant, noves dades donades ahir a conèixer per l'Institut d'Etudis Turístics (òrgan depenent del ministeri), confirmen la davallada gironina. El mes de juliol van arribar a l'aeroport gironí 157.062 tusistes estrangers en vols de baix cost, xifra que representa un descens del 36,7% respecte juliol de 2010. En el còmput global gener-juliol, ha arribat a l'aeroport de Girona un 29% menys de turistes estrangers en vols de baix cost, en total uns 841.000.

Les dades del ministeri sobre aerolínies de baix cost són concloents en aquest sentit, ja que, a més El Prat va incrementar en un 42% l'arribada de turistes en aquest tipus de vols el passat mes de juliol. L'enlairament del Prat està estretament relacionat amb la davallada gironina.

En total, les aerolínies de baix cost van transportar 20,7 milions de passatgers durant els set primers mesos de l'any, un 15,5% més respecte al mateix període de 2010, cosa que fa encara més preocupant la caiguda patida per Girona.

Les companyies de baix cost van acaparar més de la meitat del trànsit aeri fins a juliol, un 57%, front a les tradicionals que van comandar el 43% dels viatgers.

Per mercats, Regne Unit i Alemanya lideren les entrades en companyies de baix cost a l'estat espanyol, amb un 35,8% i un 20% dels passatgers que van elegir aquesta via, respectivament, amb sengles augments del 10,5%, per al mercat britànic (7,4 milions de viatgers) i del 7,8% per a l'alemany (4,1 milions de passatgers). Itàlia, tercer emissor, va incrementar un 21,5% les arribades fins a 2,2 milions de viatgers, l'equivalent al 10,7% del total de les entrades per aquesta via. Va seguir França, amb el 5,6% del total i 1,1 milions de viatgers, un 31,6% més que fa un any. La resta de països van presentar augments generalitzats, tots de dos dígits -a excepció d'Irlanda-, en el nombre de passatgers de baix cost emesos cap a Espanya, entre els quals destaquen Suècia (+40,8%), Holanda (+28,9%), Portugal (+28,6%) i Noruega (+28,1%).

Del començament d'any ençà, els aeroports espanyols més utilitzats per les aerolínies de baix cost van ser el de Palma de Mallorca, que ha assolit 3,5 milions de passatgers, fet que suposa un augment de l'11,2%; el de Barcelona-El Prat, amb 2,9 milions de viatgers, un 43,3% més; el de Màlaga, amb 2,3 milions de passatgers, un 11,1% més, i el de Madrid-Barajas, amb 2,1 milions de passatgers i un augment del 16,3%.

Segueix el d'Alacant, amb dos milions de passatgers, un 9,1% més; Tenerife Sud, amb 1,3 milions de viatgers, un 29,1% més i Gran Canària, amb 908.891 viatgers, un 30,1% més. També van destacar els increments del 23,3% a València (679.065 viatgers) i del 13,2% a Eivissa (678.738 viatgers).

Girona és l'únic dels aeroports importants que perd viatgers de baix cost, i no pas en petita quantitat.

Per comunitats autònomes, les Illes Balears lideren la llista, amb el 21,4% de les entrades i 4,4 milions de passatgers, amb un augment de l'11,3%. Va seguir Catalunya amb el 19,9%, més de quatre milions de viatgers (+15,8%); Canàries, amb 3,5 milions de viatgers (+28,7%) i Andalusia, amb 2,9 milions (+12,8%).

El juliol, les aerolínies de baix cost van transportar 4,4 milions de passatgers, un 10,2% més, mentre que les tradicionals van traslladar-ne 3,1 milions, fet que suposa un creixement del 9,6%.