Capítol núm.1.467: en una encisadora vila del sud de la Costa Brava hi ha un grupet d'hotelers i propietaris de càmpings que segueixen reclamant des del capítol núm. 1 d'aquest culebrot més sorra per a les platges i així poder donar als turistes el que ells creuen que volen: sol i platja. Com que la presència de l'astre no depèn d'ells, s'asseguren el segon element demanant la sorra.

Llegeixo a Diari de Girona que, segons aquesta entitat, la situació ja és preocupant, que si aquest proper estiu no hi ha sorra la davallada turística pot ser monumental, vaja, perquè ho entenguin: de proporcions apocalíptiques.

Cada vegada que llegeixo als mitjans de comunicació aquestes reclamacions que, reitero -fora conyes-, comparteixo, em proposo col·locar-los l'himne del cantant argentí Alberto Castillo. La cançó diu així: "Todos queremos más y mucho más: el pobre quiere más y el rico mucho más. El que tiene cincuenta, quiere tener cien. Todos queremos más y mucho más" ... i així fins al final. Aquesta cançó és una clara il·lustració del que els passa: han substituït la imaginació per la reclamació.

D'aquesta manera, si no els fan cas i l'estiu vinent no arriba la sorra a les platges (que traduït a la pràctica vol dir que el Ministeri de Madrid no els ha fet una aportació de sorra), què passarà? Tancaran els seus negocis en no poder acollir els turistes a les platges? Els turistes els marxaran o no vindran perquè hauran d'estirar-se al damunt de les roques.

En aquests moments cal imaginació; està molt bé demanar sorra, però i si no ve han de tenir Pla B. En aquesta bonica vila hi ha altres empresaris del sector que s'han sabut buscar les garrofes, no ja només a l'estiu, sinó durant tot l'any. Per posar un exemple: aviat farà un any que va obrir les seves portes un establiment situat al davant d'una emblemàtica Roca on són absolutament recomanables els Dry Martini i els còctels.... Però hi ha d'altres d'exemples. Els sectors públics i privats del turisme s'uneixen per treballar en polítiques 2.0 i, més al nord del territori, els hotelers es treuen de la màniga sessions de gastronomia per revitalitzar els seus negocis.... I tot això està molt bé, des del meu punt de vista.

Senyors: més imaginació. Estan situats en un punt envejable, envoltats de municipis amb un elevat atractiu turístic: només cal aixecar al cap -encara que només sigui per unes hores- i deixar de mirar l'horitzó, perquè allí no s'hi veu res.