Taula rodona. Cinc de la tarda. Tres cafès amb llet i un tallat. Al costat, quatre persones fan la partida del dominó. Al Casino de Llagostera, l'activitat és la típica de cada tarda. En un racó del fons a l'esquerra, el batlle llagosterenc, Fermí Santamaria, s'asseu amb tres habitants del municipi que s'han apuntat a una iniciativa innovadora que ha proposat l'Ajuntament, el cafè amb l'alcalde. A l'Albert, en José Manuel i la Gemma, els va cridar l'atenció l'anunci que oferia l'equip de govern de poder conversar una tarda amb el màxim representant del poble, el qui porta les regnes de l'Ajuntament.

Sobre la taula, assumptes de gran diversitat, alguns dels quals no solen sortir a la llum si no és perquè un veí alça la veu. En José Manuel, per exemple, és el primer a llançar-se a la piscina, i exposa una preocupació domèstica. Al seu bloc de pisos, així com als de la seva zona, no hi ha prou pressió d'aigua, i accions del dia a dia com dutxar-se es converteixen en un suplici. A partir d'aquí, l'alcalde ofereix la seva visió, reconeixent que segurament quan es va fer el bloc el tècnic només es va assegurar que hi hagués aigua corrent i que hi hagués la pressió mínima exigida. En José Manuel, convençut a més que el problema és més de la companyia d'aigua que de l'Ajuntament, acaba satisfet d'haver pogut treure a la llum una preocupació que de ben segur que és de tots els veïns del seu carrer, però que és una d'aquelles que no es comenta fins que algú no alça la veu.

De fet, a la conclusió de la trobada, la primera valoració de l'alcalde va fer referència a aquest fet. "A vegades el problema d'un és el problema de molts, però no el manifesten. Només que una persona ho digui segurament farà que l'assumpte es pugui solucionar. És com el tema que s'ha comentat de l'aigua. Segurament està afectant més veïns, però ningú ho diu", va manifestar Santamaria.

La xerrada, sempre amb un to distès i amigable, va servir per abordar una gran quantitat de temes en poc més d'una hora. Participació ciutadana, turisme i desenvolupament industrial van ser alguns dels assumptes pels quals els tres veïns es van interessar, però el tema més sucós, indiscutiblement, va ser l'aparcament dins del municipi i la seva relació directa amb la possibilitat d'ampliar el transport públic. Es van debatre durant una bona estona opcions com potenciar un bus més regular pels municipis del voltant per limitar el nombre de vehicles dins dels poble o castigar l'aparcament sobre les voreres.

A la conclusió, va sorgir la proposta més ben rebuda pel batlle. En Jose Manuel va suggerir potenciar els actes del poble, com la Fira del Bolet, amb una línia de bus especial que portés els visitants d'altres pobles a l'esdeveniment. D'aquesta manera, aquests podrien evitar haver d'agafar el cotxe, buscar aparcament, i podrien anar a dinar a algun restaurant del municipi sense preocupacions per haver de conduir per tornar cap a casa. Per al municipi, el benefici s'obtindria evitant un col·lapse de cotxes aparcats. El veí explicava que segurament el primer any la proposta no tindria molt d'èxit, però que si s'hi insistia, podia ser beneficiosa. Santamaria, ?mentrestant, escoltava amb ?atenció la proposta i en prenia nota.

Passades les sis de la tarda, la trobada arribava al seu final, si bé un cop drets i abrigats, els veïns ?encara van tenir l'ocasió de parlar cinc minuts més amb el seu ?alcalde. A la conclusió, tots ben contents i satisfets d'aquesta ?primera experiència que es vol repetir un cop al mes.