Estava convençut que el mot incendis seria protagonista del mes de març, però en cap cas de la manera en què finalment ho ha estat. Sobretot, els qui seguim l'actualitat teatral a Catalunya, feia dies que esperàvem uns Incendis: els del dramaturg Wajdi Mouawad. Una obra que dirigida per Oriol Broggi i interpretada, entre altres, per ?Julio Manrique i Clara Segura, es va estrenar al Teatre Romea fa tres setmanes. Un drama potent i colpidor sobre el convuls món islàmic, que públic i crítica han acollit amb entusiasme i que, de moment i si s'espavilen (les entrades estan gairebé exhaurides) poden veure a Barcelona fins a finals d'abril.
Coincidint amb l'esmentada estrena, 220 altres incendis, varen afectar, sobretot, el Perineu lleidatà. A les nostres contrades, van cremar, prop de Tossa de Mar, unes quantes hectàrees del Massís de Cadiretes. La sequera que pateix el territori aquests darrers mesos i el vent es varen aliar, propiciant unes imatges que, normalment, associem a la canícula de juliol i agost, i ,en canvi, resulta força inusual veure a finals d'hivern o als inicis de la primavera.
Tota la culpa és del vent i la sequera? Tota la culpa és dels qui d'una manera imprudent o deliberadament encenen foc al bosc o prop del bosc? No ho crec pas. Amb les lloables excepcions que vostès vulguin o coneguin, els boscos de les ?serralades litorals i prelitorals del nostre país fan pena. Bruts i amb un sotabosc exuberant, molts estan encara col·lapsats per branques i arbres que la nevada del mes de març del 2010 va tombar.
Pregunto: en aquests temps, en què les xifres d'atur no deixen d'augmentar dia sí, dia també, fóra molt difícil endegar algun tipus de pla o campanya (territorial, comarcal o municipal) perquè, incentivats d'alguna manera i voluntàriament, alguns dels aturats més joves i/o més forts realitzin tasques de neteja als boscos? Potser aquesta proposta, que comparteixo amb molta gent, tingui més d'utòpica que de viable. I sigui fruit, abans que de la reflexió, de la ràbia que produeix veure com qualsevol incendi, per petit que sigui, empobreix (sempre) el territori i s'emporta (de tant en tant) alguna vida.
