Ajudarà tanta retallada a sortir de la crisi?

Estem en una situació molt complexa, i per descomptat no tinc la fórmula per sortir-ne. Ara bé, jo crec que les retallades, en tot cas, s'haurien de focalitzar molt i combinar-les amb polítiques de creixement.

A què es refereix amb "focalitzar"?

Que en el moment actual cal estalviar, tal com fan les famílies quan estan en una situació apurada. Cal retallar despesa pública però cal fer-ho en sectors que no comprometin l'actual estat de benestar i no minvin la recuperació de l'economia. Segons la teoria Keynesiana quan s'està en una situació econòmica de bonança s'ha de generar superàvit. Si s'entra en crisi, s'ha d'augmentar la despesa pública per ajudar a recuperar el PIB i a generar creixement. El problema actual és que s'ha entrat en crisi sense tenir el superàvit suficient i en aquest cas la despesa pública ha generat un dèficit considerable.

O sigui que s'hauria d'actuar al revés?

Si augmentés la despesa pública s'aconseguiria augmentar també el PIB. Però és clar, si no hi ha ingressos suficients perquè l'economia està deprimida, difícilment es pot augmentar la despesa pública, a no ser que augmenti el deute. Això, unit a la falta de confiança fa que els interessos a pagar siguin cada vegada més elevats i es generi més dèficit, és un peix que es mossega la cua. El problema és que en la darrera dècada no hi ha hagut el control pressupostari necessari, s'ha estat gastant massa.

Ja ho diuen, que hem estat vivint per sobre de les nostres possibilitats. M'haig de sentir culpable encara que no ho hagi fet?

No. No es tracta de buscar culpables sinó de buscar solucions. En tot cas, si cal assenyalar algú, els principals culpables són el que tenien la responsabilitat del control pressupostari, no l'usuari final.

Una altra via diferent d'aquesta per la qual ens porten és possible?

En aquest moments és molt complicat. Però retallar per retallar no és la solució. De fet a Europa ja s'estan començant a aixecar diverses veus en aquest sentit.

Quina seria, doncs?

Fins ara les injeccions de diner han anat a parar al sistema financer i no han arribat al teixit productiu. Només retallar no serveix de res si no es creix econòmicament, i qui pot fer-ho és el teixit empresarial, que a Catalunya està format sobretot per petites i mitjanes empreses. Si aquestes continuen sense tenir crèdit serà molt complicat sortir d'aquesta situació.

De totes les retallades que estem patint -i les que vindran- n'hi ha algunes que la preocupin més que d'altres?

És difícil de dir. Em preocupen principalment les que suposen desmantellar l'estat del benestar que tants anys ha costat d'aconseguir, en especial educació i sanitat. I no és només per aquest motiu que em preocupen sinó també perquè creen un clima de pessimisme molt perjudicial.

El pessimisme també afecta l'economia?

I tant. En veure aquestes retallades en aspectes tan sensibles, qui podria ajudar a fer créixer l'economia -invertint, obrint empreses, etc.- no s'hi atreveix. Es transmet una imatge tan negativa que genera por i desconfiança.

Des que ha començat la crisi s'han multiplicat les vendes d'El Capital. Ja se l'ha comprat?

He, he, desconeixia aquesta dada. Però no me l'he comprat, ja el tenia.