Els alcaldes dels municipis gironins amb més endeutament viu per habitant -segons dades del Ministeri d'Hisenda- l'han atribuït a la realització d'inversions, en el cas de Besalú o Anglès, o a la cobertura de serveis per a una població molt més elevada que l'empadronada, com és el cas d'ajuntaments turístics com Platja d'Aro o Tossa de Mar.
L'endeutament viu és el que mantenen les administracions municipals amb les entitats financeres i no el deute total de l'Ajuntament. Tot i ser elevat en alguns casos, en general a les comarques gironines s'ha reduït 8 milions d'euros en un any (el total a finals de 2011 era de 601 milions).
La principal causa de l'endeutament viu dels ajuntaments és estríctament per inversió, segons va explicar l'alcalde de Besalú, Lluís Guinó. "Els ajuntaments com els de Besalú no tenen capacitat d'inversió", explica l'alcalde, "per això, si volen créixer en infraestructures o serveis públics, poden finançar-se a través d'administracions o a través de les entitats bancàries". I ja que ara les administracions tampoc tenen recursos, el crèdits financers, els valors de renda fixa i préstecs o els crèdits transferits a tercers són les vies a les quals més han recorregut els pobles.
En el cas concret de Besalú, "el deute viu (1.805,04 euros per habitant) ha augmentat perquè han reduït els ingressos" -va explicar l'alcalde- i és que el crèdit, a més d'arrossegar el cost dels equipaments que van convertir el poble en "un poble que ho té tot", es va destinar al finançament de la guar-deria. El cost de la llar d'infants es pretenia cobrir amb la venda d'una pacel·la, però aquesta encara no s'ha venut. "Quan haguem cobrat el patrimoni previst es recuperarà bona part de la despesa financera", va argumentar. Per altra banda, l'alcalde va dir que la despesa ja es va fer en el seu moment, el crèdit que té el poble és des de 2009 i que, de moment, no té previst haver-ne de demanar cap més si no és estríctament necessari. Ara els toca pagar l'endeutament, tasca que s'està complint.
No obstant això, Lluís Guinó va apuntar que és important diferenciar en un ajuntament el pressupost ordinari de l'extraordinari. Seguint aquesta línea, va explicar que "el pressupost ordinari del poble que governa el té equilibrat"; però, tot i així, els pobles petits, al no generar ingressos, per realitzar obres necessiten obrir pressupostos en vies extraordinàries.
També a Anglès l'endeutament viu (1.428 € per habitant) que s'acumula és el dels diners emprats per al finançament d'inversions, així com per al pagament de proveïdors. De la mateixa manera que ho fa Besalú, Anglès també està baixant cada any la xifra de deute, però a Anglès sí que està prevista més inversió destinada al pla per arreglar el barri antic; tot i que està aturada fins al 2013.
Lloguer protegit a Pardines
A Pardines, poble de 159 habitants, l'alcalde, Esteve Perpinyà, també va explicar que l'endeutament viu (1.748,43 € per habitant) recull una inversió, en concret la dels pisos de protecció oficial de lloguer. En aquest cas, l'alcalde va subratllar que "no s'ha tingut en compte que aquests pisos de lloguer s'autofinancien" i que, per tant, "d'aquests 1.700 euros per habitant se n'haurien de descomptar uns 1.000 per habitant, que ja provenen dels lloguers". "És molt diferent invertir en pisos que en carreteres o arbres: els pisos generen beneficis, altres infraestructures no", va dir l'alcalde.
D'altra banda, els pobles turístics i d'estiueig han vist disparada la xifra d'endeutament viu per habitant perquè les dades publicades pel Ministeri d'Hisenda relacionen aquest indicador amb els habitants empadronats. En casos com Castell-Platja d'Aro o Tossa de Mar, aquestes xifres no es corresponen amb el número d'habitants reals del municipi, ja hi ha moltes segones residències, hotels i apartaments de lloguer d'ús turístic.
En el cas de Castell-Platja d'Aro, on s'ha publicat un deute viu de 2.636,64 euros per habitant, s'ha comptabilitzat que el deute s'havia de repartir entre 10.420 persones. L'Ajuntament va apuntar que cobra l'Impost de Bens Immobles (IBI) de més de 22.000 habitatges, la majoria segones residències. A Tossa de Mar també es cobra el mateix concepte per a 10.800 habitatges, quan el poble té 5.917 habitants empadronats.
"Podem tenir 5.917 habitants empadronats, però hem d'oferir serveis a tots els residents del poble, no només als empadronats", va explicar l'alcaldessa de Tossa, Gisela Saladich; qui també va aclarir que la majoria del crèdit es va demanar per pagar els 2 plans de sanejament del poble, servei del qual no només gaudeixen els empadronats.
