El Consell de Ministres ha aprovat, a proposta del Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient (MAGRAMA), el Projecte de Llei de Protecció i Ús Sostenible del Litoral i de modificació de la Llei de Costes de 1988, que a partir d'ara s'inicia el seu tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats. En la roda de premsa posterior al Consell de Ministres, Soraya Saénz de Santamaría va destacar que la norma donarà "seguretat jurídica" a ciutadans i empreses i "reforçarà la protecció ambiental" de la costa, alhora que s'evitaran "situacions irreversibles". Per tot això, va insistir que es tracta d'"un canvi normatiu molt important".

Així, el nou text normatiu resoldrà la situació de venciment de les concessions previstes en l'anterior norma, la Llei de Costes de 1988, ja que calcula que hi ha prop de 10.000 habitatges en domini públic marítim terrestre (DPMT), la majoria amb un dret anterior a 1988. En aquest punt, Medi Ambient precisa que només el 2018 expiraran al voltant de 1.100 concessions d'habitatges, cosa que obligaria a la seva demolició.

La Llei també preveu uns límits especials per a Formentera i exclou del domini públic una desena de nuclis de població que, per la seva situació entrarien dins la definició de domini públic. Entre aquestes nuclis, hi ha Marina d'Empuriabrava i Platja d'Aro, a l'Alt i el Baix Empordà, respectivament.

D'aquesta manera, el Govern pretén acabar "amb la indeterminació i ambigüitat existent des de fa dècades" que ha permès, segons Medi Ambient, la proliferació de diverses ocupacions irregulars. A més, l'Executiu considera que la nova Llei generarà confiança en l'activitat econòmica al comptabilitzar prop de 23.000 ocupacions no residencials, moltes d'elles generadores "d'un elevat volum d'ocupació". Així, més de 1.700 són ocupacions industrials i prop de 3.000 "xiringuitos" (uns 1.300 restaurants i 1.700 quioscos).

Principals modificacions

Respecte a les principals modificacions, la nova normativa defineix millor l'abast del domini públic marítim-terrestre (DPMT) i proposa aplicar criteris tècnics per delimitar la costa, segons Medi Ambient. La reforma també introdueix un règim diferenciat per als trams urbans de les platges (les contigües a sòls urbanitzats) i per als trams naturals de les platges (al costat d'espais protegits o sòl rural), per a les quals imposarà "un nivell de protecció més" al vigent.

Per reforçar els mecanismes de protecció del litoral, l'Administració General de l'Estat té la facultat de suspendre en via administrativa els actes i acords adoptats per les entitats locals que afectin la integritat del domini públic maritim i terrestre o que suposin una infracció de les prohibicions establertes a la zona de servitud de protecció, impugnant aquests acords davant els tribunals per evitar que es reprodueixin casos de construccions il·legals.

Una altra mesura preveu l'impediment de noves edificacions en el DPMT i la prohibició que les necessàries obres de millora en els edificis existents suposin un augment de volum, alçada o superfície.