Dos joves artistes blanencs són notícia aquests dies pels camins que van obrint i recorren. Uns camins que, sens dubte, els han de portar a excel·lir en les seves disciplines.

Miquel Gelabert llicenciat en Belles Arts, matrícula d'honor en pintura, amb nombroses exposicions arreu del territori, guanyador de l'emblemàtic premi Vila de Centelles, ha estat convidat a presentar la seva obra a Nova York, el 6 i 7 de novembre, a la prestigiosa galeria Franklin Bowles. Una vintena dels seus lluminosos i treballats quadres de mitjà i gran format serviran de presentació a crítics i col·leccionistes de la ciutat dels gratacels. Després d'aquesta presentació algunes de les seves pintures romandran durant un mes a la mateixa galeria formant part d'una col·lectiva amb artistes consagrats, en la qual també s'exposarà obra gràfica de Miró, Matisse, Picasso i Dalí. Possiblement tot plegat propiciï una futura exposició individual a la capital mundial de l'art contemporani.

El també blanenc Carles Marigó, llicenciat en piano a l'Escola Superior de Música de Catalunya, també, amb matrícula d'honor va deixar constància, diumenge passat, del seu altíssim nivell al Teatre de Lloret interpretant obres de Beethoven, Prokofiev, Albéniz i Mompou en el concert benèfic de la Creu Roja. Quan aquestes ratlles surtin a la llum, haurà retornat novament a Moscou. Allà, al Conservatori Txaikovski, continuarà, sota el mestratge de la reconeguda pianista i pedagoga Irina Plotnikova, el treball que va iniciar fa uns mesos i que l'està portant a depurar la seva tècnica i la seva qualitat interpretativa fins als nivells d'un concertista consagrat.

Tant en Miquel com en Carles són dos joves que saben les hores de treball i la constància que es necessiten per reeixir en disciplines tan exigents com les seves. Saben, també, que excel·lir artísticament (encara més en els temps que corren) no és ni fàcil ni sinònim de poder guanyar-se la vida. Coneixent-los, però, com els conec a tots dos, el que sí els puc assegurar és que la seva excel·lència és fruit, a més de les seves condicions innates, d'un llarg i disciplinat treball diari, d'una perseverança i d'una passió en la qual molts (joves o no) podríem emmirallar-nos.