diumenge DIETARI

De moment s'ha acabat l'època en què quan es necessitava un equipament es construïa. Un exemple el trobem a Girona. L'Ajuntament està buscant la manera d'obrir un nou institut de secundària a la ciutat sense que s'hagin de comprar barracons ni construir cap edifici. Diuen que no hi ha diners ni per a una cosa ni per a l'altra. Però els instituts comencen a estar plens i pel curs 2014-2015 poden quedar col·lapsats. El recurs que han posat sobre la taula, explica la regidora d'Educació, Isabel Muradàs, és reutilitzar algun edifici públic ja existent. Certament hi ha molt camí per recórrer en aquest sentit, però fins ara les administracions s'hi han girat d'esquenes. L'exemple més clar el tenim en la inútil presència de l'administració de l'Estat a Girona, amb un munt d'edificis infrautilitzats, com ara el vell edifici del govern civil de l'avinguda Jaume I. L'enganxada i modesta escola que té al costat (l'Eiximenis), durant anys va estar demanant espai i sempre va rebre el no per resposta.

diumenge PERCEPCIONS

El reforç policial al Baix Empordà, posterior a la mort de l'empresari Jordi Comas, ha fet disminuir un 65% el nombre de robatoris violents a cases, comerços o al carrer en aquesta zona del Baix Empordà. Des de l'assalt a la casa de Platja d'Aro del president de la patronal, no n'hi ha hagut cap més. Això es deu al gran reforç policial que ha foragitat delinqüents.

La seguretat o inseguretat no deixen de ser percepcions dels ciutadans perquè, un dia o un altre, i més aviat que tard, el reforç policial obligatòriament marxarà per una necessitat a qualsevol altra zona. Aleshores hi haurà els mateixos robatoris o potser més, però el temps haurà canviat la percepció dels ciutadans.

dilluns sida

El nombre de diagnòstics de VIH a les comarques de Girona continua baixant. Dels 90 casos detectats el 2009, s'ha passat als 33 del 2011. També han caigut fins a mínims històrics els casos del desenvolupament de la malaltia. El 2011 van ser 10, la xifra més baixa mai registrada. Caldrà estar atents en els propers anys si continua anant a la baixa la malaltia o, per contra, creix. L'asfíxia econòmica a la qual la Generalitat està sotmetent organitzacions com l'Associació Comunitària Anti Sida (ACAS), que durant anys va ser qui més feina va fer, no fa preveure res de bo.

dimarts rectifico

Sempre m'he mostrat crític amb Ryanair per la seva forma parasitària de fer negocis i la falta d'arrelament envers els territoris on opera. També perquè havia convertit -abans de la crisi- volar en un producte de consum bulímic.

He de rectificar en el cas de Girona, on ja fa 10 anys que opera i on, al final, la seva activitat ha generat molta més riquesa a la regió (30 milions de passatgers) que no pas les subvencions que li han donat. A més a més, avui el primer executiu de la companyia irlandesa, Michael O'Leary, ha anunciat que continuarà apostant pel creixement de la seva activitat a l'aeroport Girona-Costa Brava. En el periodisme, igual com a la vida, cal rectificar quan t'equivoques. 10 anys de fidelitat (amb algunes petites però perdonables banyes pel mig) en un món de voracitat descomunal és destacable.

dimecres via d'aigua a udc

Fins avui havia pensat que Unió ja només era la guingueta de Duran i Lleida dedicada a repartir càrrecs a canvi de fidelitat i obediència. Avui els presidents dels Joves d'Unió i Unió de la Gent Gran, Àlex Serrahima i Pere Soler, m'han demostrat que no és del tot veritat... almenys fins avui. Mai abans havia vist algú tan tocat i trist anunciant la seva dimissió i l'abandonament d'un partit com Pere Soler, després de denunciar públicament l'absència de democràcia a UDC, i de lamentar que Duran i Lleida hagi destruït el partit de Carrasco i Formiguera.

Segons Soler, l'espai ideològic de Duran és el PP. Feia temps que no escoltava ningú reivindicant Carrasco i Formiguera. Avui ho ha fet aquest home menut i d'elegància antiga, amb més de trenta anys de militància a Unió Democràtica. Ho ha fet tremolós i trist, després d'anys de lluita interna "costant-me diners i no fent diners amb la política" i quan ha vist que "ja no hi ha res a fer perquè Duran els té a tots agafats". Aquest home no feia teatre. Estava realment molt compungit.

dijous fins quan?

Fins quan podrem aguantar? Cada mes que passa dic el mateix però passa un altre mes i res passa. El mes de novembre s'ha tancat amb més de 60.500 aturats a les comarques de Girona. Això vol dir que quan acabi la temporada de Nadal, es poden batre rècords d'aturats. El màxim històric va ser el febrer passat, amb 61.170 aturats. Una xifra que es dóna per fet que quedarà superada en poques setmanes. La pregunta és fins quan podrem suportar-ho? La resposta és: no massa. En cas contrari aquestes xifres serien falses.

divendres GUANYS I SALut

El pas que ha fet la conselleria de Salut de permetre la privatització de l'ABS de l'Escala és la prova del model de gestió que impulsa Boi Ruiz i els gestors neocons que ha col·locat a la cúpula de la salut catalana. Un grup que amenaça amb destruir allò que han construït tots els governs democràtics catalans. És injustificable que una empresa amb ànim de lucre, sense cap experiència en salut, hagi passat per davant de la gestió contrastada de l'hospital de Figueres. Eulen té experiència en seguretat, neteja, assistència social i cellers de vi. En sanitat, no. Les garanties que dóna la gent de Ruiz sobre les bondats d'Eulen no són creïbles. Fins ara, tots els guanys que hi ?havia a l'ABS de l'Escala es reinvertien en els pacients (en això consisteix el sense ànim de lucre). A partir d'ara, els guanys serviran per repartir dividends entre els ?accionistes d'Eulen (en això consisteixen els negocis). Els negocis no són qüestionables ni criticables però sí que ho és que es facin amb la salut... És intolerable! Una radiografia o una prova menys a un veí de l'Escala ?significarà uns euros més a la butxaca d'un accionista basc. Massa temptador.