després de l'èxit de la primera edició del Festival Internacional de Circ de Figueres tot semblava indicar que estàvem davant d'un projecte que agafava embranzida i que les reticències inicials s'havien quedat al calaix. Doncs ni quan una iniciativa funciona, el 2012 va comptar amb 14.500 espectadors, som capaços de treballar plegats. I no s'hi val donar la culpa a uns o altres. Hi ha coses que s'han fet malament i que ara han desembocat en la negativa del Consorci del Castell de Sant Ferran a cedir el pati d'armes perquè s'hi instal·li la carpa d'accés. Al·lega que es podria posar en perill el monument.

L'any passat ja es van viure episodis similars però, finalment, es van resoldre i el Festival va ser tot un èxit. Si el 2012 es van solucionar... què dimonis passa ara? En dotze mesos no s'ha pogut solucionar aquesta problemàtica i ara, a menys d'un mes de la celebració del certamen, tothom a córrer per trobar una sortida. Com en tota negociació tothom haurà de cedir, de ben segur que s'arribarà a un acord, però tots plegats estan fent el ridícul durant els darrers dies. És lògic que des del Consorci estiguin emprenyats i tensin la corda perquè, personalment, quan vaig a casa del veí demano permís si vull moure els mobles de lloc per estar més còmode.

Els impulsors del Festival del Circ, i aquí l'Ajuntament també hauria d'haver posat el seu gra de sorra i seny a tot plegat, han començat a vendre les entrades, a publicitar els espectacles, a anunciar les novetats... sense comptar amb el vistiplau definitiu del Consorci. I ara, després de tota aquesta campanya, es troben amb la negativa dels propietaris del castell de Sant Ferran per situar una carpa important a l'indret que havien triat. La falta de comunicació, la prepotència i la poca mà esquerra de tots plegats és digne del millor número tragicòmic dels pallassos de qualsevol circ.

Prou de fer el ridícul i que cadascú assumeixi que ha patinat en algunes fases de tot el procés. Només hi ha una cosa clara. Que no es torni a repetir aquest serial de despropòsits perquè no seria bo posar en perill un dels principals projectes d'èxit que s'han engegat a la ciutat durant els darrers anys. Mimem el que tenim però, al mateix temps, que els impulsors d'aquests projectes tinguin més mà esquerra. Són bons però, en solitari, no se'n sortiran.