El senyal de missatge rebut en el mòbil es pot sentir a qualsevol hora del dia o de la nit i el significat és categòric: comunica que un nou delicte s'ha comès al municipi.
El cos de vigilància de Maçanet de la Selva està sotmès a una gran pressió per poder complir amb la seva finalitat essencial: protegir la ciutadania. Es troben amb un increment tan elevat de malifetes que els dificulta sentir-se útils.
Perquè el problema no es només d'augment sinó de varietat: robatori de coure a instal·lacions públiques i privades, robatoris i fins i tot desvalisaments sencers de domicilis particulars, furts a empreses... La casuística és esfereïdora, perquè a l'horitzó no es veu cap solució a aquesta situació.
Els cossos policials (mossos, policies, vigilants) fan la seva feina i arriben allà on humanament i materialment poden, però és comprensible el desconcert i posterior desmoralització al no trobar-se ajudats per un sistema legal just, actualitzat i coherent.
Perquè quantes reformes del Codi penal hem patit? Quantes promeses de canvis hem sentit? Els anys passen, la realitat no canvia i és lògic, doncs, que la sensació que ens embarga a tots plegats sigui d'indefensió davant una situació que no hem provocat però que ens afecta amb tota la seva virulència. És tan difícil actualitzar les lleis penals? Per què no posen fi a aquesta sensació d'impunitat amb què actuen tants delinqüents? És evident que la perllongada situació de crisi econòmica ha dificultat les condicions de vida de força gent.
Malgrat tot, per sort, a Maçanet de la Selva no hem patit casos de gran violència com els viscuts a altres poblacions; però saber que en el municipi sovint es cometen petits delictes causa una anguniosa sensació d'inseguretat personal i col·lectiva a la qual els nostres governants haurien de ser més sensibles.
Estic convençut que una societat no pot ser lliure sinó se sent segura, en tots els sentits.
