Palamós va acollir ahir la tercera Jornada sobre la Gamba en la qual van participar membres de l'Institut Espanyol d'Oceanografia de les Illes Balears, de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), investigadors de la UdG i pescadors de la confraria de Palamós. Una de les informacions més destacades que es va donar a conèixer és que el Ministeri d'Agricultura té previst publicar properament al BOE, en un termini de dues o tres setmanes, el pla de gestió de la gamba de Palamós, que pretén garantir la supervivència tant del sector pesquer com de la mateixa gamba. "És imminent i el seu principal objectiu és regular la captura de gamba petita", va explicar el científic del CSIC, Joan Baptista Company.
La jornada tècnica sobre la gamba de Palamós va comptar amb la presència d'una quarantena de persones, entre elles el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Jordi Ciuraneta, investigadors de l'Institut de Ciències del Mar (CSIC), de l'Institut Espanyol d'Oceanografia, del Laboratori de Genètica de la UdG i del Marine Council Stewardship. L'acte estava adreçat especialment als professionals del mar i al públic en general que tingués interès en la situació de la gamba vermella de Palamós. Alegret va detallar que el coneixement científic és cada cop més "rellevant" en la gestió de la confraria de pescadors de Palamós, on la captura i venda de gamba vermella genera anualment entre 3 i 4 milions d'euros. En principi, s'hi dedica una flota d'una vintena de barques d'arrossegament però la crisi dels recursos, els costos d'explotació en alça i la crisi econòmica han portat a què els pescadors busquin accions per gestionar de manera més sostenible la seva explotació. Un exemple d'això és la voluntat que han mantingut durant els darrers tres o quatre anys els pescadors de Palamós que, quan veien una disminució de la gamba o que les captures eren molt petites, deixaven de sortir a la mar.
Canvis climàtics
Les jornades van tractar temes tan variats com la situació de les poblacions de gamba que, segons els estudis presentats per la doctora Beatriz Guijarro, es veuen directament afectats pels canvis climàtics o elements ambientals com cascades submarines o corrents forts. "La científica ens ha explicat que l'Institut Espanyol Oceanogràfic porta a terme des del 1997 un estudi sobre les gambes i el seu desenvolupament, una de les xifres que se'n desprèn és que la població ha minvat lleugerament durant els últims anys", va dir el coordinador de la jornada.
D'altra banda, la investigadora de la UdG Victòria Fernández va explicar la seva tesi doctoral basada en analitzar la genètica de la gamba de Palamós en comparació amb les gambes gegants d'alt valor comercial. Segons les seves indagacions, la gamba de Palamós prové d'una única espècie mentre que la gamba gegant són dues espècies genètiques diferents.
