Laia Martín és una pianista professional que ha centrat l’actualitat judicial de la província en les últimes setmanes. Una veïna de Puigcerdà la va denunciar perquè li molestaven els seus assajos i el cas al final va arribar a l’Audiència de Girona, on la Fiscalia li va arribar a demanar 7,5 anys de presó. Una pena que també se sol·licitava per als seu pares. Finalment, va quedar absolta i la sentència és crítica amb la petició de la pena i també, perquè el cas es va tramitar durant sis anys. Martín ha estat des dels seus 18 anys i fins als 28 vivint sota la pressió de saber que l’acusaven d’uns delictes que ella en tot moment ha negat. La pianista es mostra satisfeta per la sentència i assegura que està contenta per la resta de músics que poden patir situacions semblants. Actualment, la pianista estudia un màster d'interpretació en un conservatori de Rovigo, a Itàlia, que combina amb concerts.

Ha agafat mania al piano després de 10 anys sota pressió?

No, en absolut, més aviat al contrari perquè s’ha convertit en la meva professió.

Com valora la sentència absolutòria?

Em sento molt satisfeta i sobretot contenta per la resta dels músics perquè això ha generat jurisprudència i sóc conscient del que això significa. M'ha tocat a mi patir-ho, però li hauria pogut tocar a qualsevol altre.

Ho considera una victòria?

Una victòria no, perquè no hauria d'haver existit cap denúncia i, per tant, ni una victòria ni una derrota. Però ja que ha existit, espero que serveixi perquè ningú ho torni a patir.

Al llarg del procés la Fiscalia ha passat de demanar-li 7,5 anys de presó a 20 mesos per tocar el piano. Com veu el seu paper en el cas?

Si algú que ha tingut aquesta causa a les seves mans durant aquests anys hagués sabut què eren 36,8 decibels no hauria demanat aquesta pena, la indemnització i la inhabilitació. Els temes sobre medi ambient són uns problemes molt moderns i encara que s’hagi legislat, no se sap com actuar. Els 36,8 decibels són molt pocs i per l’OMS (Organització Mundial de la Salut) són considerats, fins i tot, sensació de plaer.

Creu que ha faltat saber aplicar bé la llei?

El que ha faltat és saber d’acústica. Quan s'està legislant una cosa que està vinculada amb una altra ciència trobo bé que es legisli i es prenguin mesures, però cal saber què es té entre les mans.

Com veu que la veïna presenti recurs a la sentència?

Està en el seu dret.

Mirant enrere, ara fa 10 anys, recorda com se sentia llavors amb les queixes de la veïna?

Em sentia pressionada perquè jo era molt jove. Tenia impotència i sentia incomprensió pel que m'estava passant. Va ser molt dur el procés quan estava per la via administrativa perquè nosaltres, contràriament al que s'ha dit, sempre vam fer cas de tots els requeriments i vam fer les actuacions que se’ns requerien.

I quan el procés es deriva per la via penal, què va canviar?

Era inimaginable perquè quan va passar als jutjats ja feia més de sis mesos que teníem el pis a la venda. Ens vam canviar de lloc de residència per ella -la veïna-. I com que el pis no es venia i la situació tampoc no millorava vam anar a França a viure de lloguer durant dos anys i mig. Tot el procés va ser un trasbals econòmic i familiar.

Els seus pares també estaven acusats com vostè. Com estan ara després de la sentència?

Sí, a tots ens van posar al mateix sac. Jo llavors era major d'edat i mai hem entès què feien els meus pares aquí. Suposo que ho van fer per treure'n més sí érem tres. Els meus pares ara estan alleujats, però són molts anys i ho han de pair a poc a poc.

La seva carrera professional, s’ha vist afectada per les acusacions de la veïna?

No, sempre ha intentat que m'afectés professionalment el mínim possible perquè sinó era la derrota. A més, sempre he tingut molt clar que aconseguiríem l'objectiu.

Ha rebut moltes mostres de suport d’aquí i de l’estranger pel seu cas. S’ho esperava?

No, la gent s'ha portat molt bé amb mi, vull donar-los les gràcies. Fins i tot, gent molt ben considerada, com una pianista mexicana que m’ha donat molt suport i sempre ha estat molt positiva, es diu Guadalupe Parrondo.

Malgrat haver hagut d’anar a judici, en treu una experiència positiva de tot plegat?

Va ser una experiència molt dura sobretot quan era molt jove però ara l’experiència m’ha servit per aprendre moltíssim. He pogut tornar a confiar altra vegada amb molts aspectes en els quals no creia. I crec que fins i tot, em beneficiarà professionalment perquè tindré moltes coses més a dir, perquè al cap i a la fi la meva professió és comunicar i expressar. El meu advocat i l'enginyer m’han ensenyat molt.

Es troba preparada per encarar nous concerts?

En breu en faré i cap a l’estiu espero poder tornar a tocar a Puigcerdà.