Nervis d'acer

Ha començat l'any 2014, el que la majoria de la política catalana ha marcat com l'any de la consulta del 9 de novembre de 2014. Jo en sóc partidari, de la consulta, com ja és sabut. Sobretot per demòcrata i per l'experiència viscuda ben de prop del procés fallit de l'Estat autonòmic.

He vist coses, moltes coses, en les reformes dels Estatuts, en les negociacions de les lleis, en l'actitud del cos funcionarial de la capital de l'Estat que em porten a afirmar que és bo que els ciutadans de Catalunya, després de 35 anys, decideixin actualitzar en un sentit o altre el marc polític i jurídic del país. Democràcia, pura deliberació democràtica.

Com he dedicat moltes hores a la comissió constitucional del Congrés on he vist tot això, també he dedicat tantes o més hores a la Comissió d'Afers Exteriors. I aquesta experiència em fa apuntar, a títol d'inventari, que ara vénen mesos en què es requereixen nervis d'acer. Hi ha dos governs que juguen en dues direccions avui per avui absolutament oposades i qui s'equivoqui davant la comunitat internacional ho pagarà amb un cost d'imatge important. La forma és condició prèvia per tants assumptes de fons. I la discussió de les formes serà molt important en els propers mesos, la batalla de qui té la raó democràtica.

També convé que se sàpiga que en situacions com aquestes els poders que s'hi posen d'esquena -com ara el govern central- no es queden amb els braços plegats. A vegades penso que si tota la bona gent i els amics que em donen un cop a l'espatlla i em diuen amb un to entre d'escalf i d'exigència: "no us arrugueu, planteu cara", veiessin pel forat del pany un vint-i-cinc per cent del que jo puc veure, notar i patir... potser quedarien glaçats (no ho prenguin com una pedanteria, és vida viscuda). Jo hi estic disposat. Aquests dies m'ha tornat molt als pensaments la cançó Abril 74 de Lluís Llach i l'he escoltat uns quants cops.

En tot cas, comença el 2014, comença un ball que tindrà uns primers passos a ritme de minuet i que no sabem ben bé a quin ritme acabarà (bastant més mogut).

Alguns tenen por, alguns tenen esperança, alguns tenen por i esperança alhora. Mai ningú va dir que seria fàcil. Tot depèn que els mesos i els passos madurin bé.

Carreteres

L'Estat ha licitat el desdoblament d'un tram de 2,7 quilòmetres de N-II al sud (tram Sils-Maçanet de la Selva) i ha licitat un "desdoblament de calçada" de 3 quilòmetres al nord, tram Medinyà-Orriols. Valor de les licitacions: 40 milions d'euros. També hem llegit uns manteniments de carreteres de l'Estat per 14 milions d'euros (en aquest cas sempre m'agrada controlar el grau d'execució de la partida, quant es gasta de veritat al final, perquè hi ha sorpreses). En aquest mateix diari vaig llegir la setmana passada un elogi mesurat a la ministra de Foment i a l'executiu del PP.

Posem les coses al seu lloc: el tram que ara està en obres, Caldes-Sils, és una obra empantanegada de l'executiu socialista. Els 2,7 quilòmetres nous del sud són la meitat d'un tram que mai s'arribarà a construir i que havien de donar continuïtat a un desdoblament que no es farà. La notícia més rellevant de l'Estat l'any passat en matèria de carreteres és que ha descartat definitivament el desdoblament entre Maçanet de la Selva i Tordera (9,6 quilòmetres). Aquesta és la veritable notícia (anunciada el 26 d'abril de 2013 des de la tribuna del Congrés per la ministra de Foment, responent a una interpel·lació que li faig formular). Els 3 quilòmetres del nord es tracta d'una obra ja començada i aturada i és, senzillament, la via de desacceleració de la sortida de l'autopista a Vilademuls (no és desdoblament sinó una obra low-cost: duplicació de calçada). La concessionària de l'autopista ja tenia a punt per enllestir les obres l'agost passat i han hagut d'ajornar un any l'obertura perquè l'Estat s'havia adormit en els llorers.

Dit això, que el Gabinet de comunicació del ministeri és ara més eficient? Sí, la ministra Pastor té agudesa política. Acabarem la legislatura amb aquesta fantasia dels 2,7 quilòmetres al sud i la sortida nord de l'autopista i amb la mala notícia del no desdoblament fins a un conglomerat de 200.000 habitants? Sí. Recordin que un quilòmetre d'AVE val 17 milions d'euros. I n'hi ha a cabassats per la geografia hispànica. Que no ens impressioni una inversió aparent de 40 milions d'euros.

Girona-Gerona,

Figueres-Figueras

L'any 1995 hi va haver una gran batalla campal perquè per llei les ciutats de Girona, Lleida i A Coruña tinguessin aquesta denominació com l'oficial al conjunt de l'Estat. Així es va aprovar a les Corts Generals. Van ser memorables les confrontacions parlamentàries a la tribuna del Congrés. 17 anys després, Renfe va inaugurar la línia del TAV Barcelona-Figueres el 8 de gener amb els noms en català. A l'octubre, de cop, en els itineraris, els noms havien estat modificats a Girona-Gerona i Figueres-Figueras. Tornaven a un estat de les coses anteriors al 1995. Exponent petit però potent del que volem dir quan diem que algunes coses estan involucionant. Vaig formular preguntes parlamentàries al Gobierno que ara han respost que "procediran a una revisió de la pàgina web". Hi tinc una confiança molt limitada. De fet, ja estem en una altra discussió, oi?