diumenge DIETARI

Els mitjans de comunicació catalans haurien de fer un boicot radical al festival Primavera Sound. Deixar-lo sense cap tipus de cobertura, després que la direcció d'aquest esdeveniment hagi decidit cobrar 50 euros a cada periodista per cobrir i informar. És veritat que en els últims temps s'han comès abusos perquè s'acreditava gent que no anava a treballar i qualsevol blogger exigia accedir-hi. Però posar filtres és feina de l'organització.

El festival de Sitges va començar a cobrar, ara el Primavera Sound... al final els mitjans hauran de pagar per anar a informar i fer grans esdeveniments que sense la cobertura del periodisme mai ho aconseguirien.

diumenge europa sense europa

"Ens hi juguem molt en aquestes eleccions europees", he sentit dir a la majoria de candidats, sense especificar què és el que està en joc. Hi ha, en realitat, algunes eleccions on no ens hi juguem molt? Aquesta idea sovint es llença per remoure entranyes més que contribuir a raonar sobre l'elecció en concret.

Si fos per discurs, aquestes eleccions només es podria votar al candidat d'IC Ernest Urtasun, que diàriament està parlant d'Europa i fa propostes per a Europa. La resta tiren de missatges i pel·lícules de por, intentant descontextualitzar aquestes eleccions i fent del govern d'Europa una cosa encara més estranya i desconeguda.

dilluns incapacitats i limitacions

Fa uns anys, en època del tripartit, recordo un dinar a l'hotel Carlemany de Girona, amb un conseller de la Generalitat. Era per parlar d'un d'aquells clàssics embarrancats des de fa anys i panys: Una nova distribució territorial de Catalunya. Un tema que demostra la incapacitat política i dels polítics del país (era Jordi Ausàs, d'actualitat aquests dies perquè resulta que mentre era conseller també es dedicava a traficar amb fardells de tabac per les muntanyes).

La nova distribució territorial de Catalunya és un dels temes eternament enquistat; l'altre, una nova llei electoral que amb trenta anys han estat incapaços de desbloquejar. Qualsevol avenç estructural del país topa amb les espantoses limitacions dels nostres polítics.

dimarts una banda

O la política es mou, o això acabarà malament. Les últimes revelacions del cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, en el sentit que els diputats cobren mil euros per assistir a les reu?nions de ple, comença a desbordar qualsevol límit ètic. Això ve després de revelacions sobre assessors de partits pagats per la institució, de contractes d'amiguisme...

Unió Democràtica a les comarques de Girona ha demostrat que no és un partit capaç de comandar amb honestedat una institució. Des que el partit de Duran Lleida porta les regnes de la Diputació, els escàndols s'han succeït en forma de traca. I molt em temo que encara no ha sonat la bomba que anuncia el final de traca. No se sap què passarà el maig de l'any que ve a les municipals, però Convergència a les comarques de Girona s'està autodestruint permetent que aquesta banda que tenen per soci controli la Diputació de Girona.

dimecres ministral

Després de l'exposició del seu centenari, ara l'Ajuntament ha decidit col·locar una placa a la casa natal de Jaume Ministral i Masià, brillant guionista de ràdio i televisió (Dr. Caparrós. Medicina general), i també escriptor. No vaig conèixer en Jaume, però sí el seu germà Josep Maria, amb qui a finals dels noranta vam fer una tertúlia radiofònica basada en l'experiència. En Josep Maria Ministral del barri del Mercadal era un home d'ordre però de finíssima ironia i un magnífic sentit de l'humor, que compartia passió radiofònica amb el seu germà (durant tres dècades va fer programes culturals i pedagògics per a Ràdio Girona des de la Casa de Cultura). En Josep Maria m'havia confessat que temia que la figura del seu germà, a qui considerava un geni en el seu camp, s'esvaís. Abans de morir en Josep Maria Ministral estava fent un un catàleg de tota la vasta producció dels seu germà. No volia que caigués en l'oblit. L'exposició del centenari i ara aquesta placa faran que això no passi.

Dijous barreres mentals

Jérôme Bonnafont, ambaixador de França a Espanya, considera infrautilitzada la connexió TAV entre Catalunya i França. Ho ha dit en una jornada promocional francesa a Girona. Aquesta línia en proporció al seu cost sempre serà infrautilitzada, per molt que els trens tinguin, com és el cas, una ocupació elevadíssima. Té raó, en canvi, Bonnafont quan diu que els ?catalans coneixem molt bé París i poc les ciutats més properes. Montpeller, Tolosa... ciutats realment encantadores són absolutes desconegudes per a la majoria de catalans. Ciutats relativament properes que són concebudes com a molt llunyanes per l'efecte barreres de segles de fronteres i recels.

Divendres demoquè?

Com a apriorisme, en aquest país, tot allò que porta el cog?nom central és ineficient i despòtic. Conceptes com central i radial són els que han arruïnat un projecte anomenat Espanya. També la Junta Electoral Central, que ha decidit prohibir el multireferèndum, una iniciativa radicalment democràtica que pretenia consultar a la ciutadania sobre temes bloquejats o amagats per les administracions com el deute, els transgènics, l'energia, la MAT, BCN World...

La prohibició del multireferèndum és una decisió gravíssima, que ens demostra que aquest país està molt lluny de ser una democràcia sincera.