Girona és una de les zones que compta amb la població més envellida de tot el món: només un 14,9 per cent dels seus habitants té entre 10 i 24 anys, segons les xifres de l’Institut Català d’Estadística (Idescat). Les comarques gironines segueixen la tendència que es registra a Espanya, que és el país que compta amb la població més envellida de tot el planeta, segons les dades de l’informe de l’Estat de la Població Mundial 2014.
De totes les nacions analitzades en aquest estudi, únicament Eslovènia i Japó igualen aquesta taxa. Al top-cinc dels països més envellits, també hi ha Alemanya i Bulgària. A l’altre costat de la balança se situen l’Afganistan i Timor Oriental, que són, segons aquest informe, els països amb una proporció més elevada de població jove, amb el 36 i el 38 per cent d’habitants respectivament. O el que és el mateix, la proporció de ciutadans joves a l’Afganistan o a Timor Oriental dobla de llarg la de les comarques de Girona. Europa, Amèrica del Nord i Austràlia són les àrees més envellides del món mentre que Amèrica Central, Amèrica del Sud, el Sud-est d’Àsia i, principalment, Àfrica, són les que presenten una proporció de joves més elevada.
La radiografia de la població gironina -que tendeix a la piràmide invertida poblacional- contrasta amb la de l’Índia, la nació amb més habitants d’entre 10 i 24 anys. En aquest país hi ha 356 milions de «joves». L’informe també revela que en 17 països en desenvolupament, la meitat de la població encara no ha complert els 18 anys. En el Txad, Níger i Uganda, el 50 per cent dels seus habitants ni tan sols n’ha fet 16.
Mentre que a Girona preocupa el descens de la natalitat i el progressiu envelliment dels seus habitants, en algunes zones del món es produeix l’efecte contrari. En cinc països de l’Àfrica Subsahariana i a Israel, la població està rejovenint en lloc d’envellir. És a dir, es preveu una disminució de la mitjana d’edat entre 2010 i 2015.
En països com Burundi i el Níger, aquest procés de rejoveniment continuarà almenys fins al 2020 abans de començar a revertir. La proporció de joves en el conjunt de la població mundial baixarà amb el temps, malgrat que potser no es reduirà en termes absoluts.
Els riscos
Aquesta realitat demogràfica, sumada al canvi que s’està registrant en l’equilibri de la població mundial entre joves i persones grans, genera riscos. En cada vegada més països desenvolupats, grups més petits de població jove han d’assumir despeses més elevades per persona per costejar les pensions i els serveis de salut dels grups de població de més edat.
Es considera que un sistema és viable i sostenible en el temps quan per cada pensió que es cobra existeixen almenys dos afiliats a la Seguretat Social. Espanya està per sota d’aquest nivell (la ràtio actual ronda els 1,8 ocupats per cada pensió) i Girona està lleugerament per sota de la mitjana (1,75).
En els últims anys, Girona ha registrat un descens de la natalitat i una disminució del flux migratori. Això s’ha traduït en un envelliment de la seva població. Cada vegada hi ha una proporció més baixa de joves a la demarcació. Segons les dades més recents de l’Idescat, hi ha un 14,9 per cent de gironins d’entre 10 i 24 anys. Un percentatge que s’ha reduït un 4 per cent en només 14 anys, ja que l’any 2000 hi havia 19 joves per cada 100 habitants a la demarcació. Les previsions demogràfiques apunten que la piràmide invertida poblacional seguirà accentuant-se a la província de Girona en el futur. Les projeccions de població que publica cada any l’Institut Nacional d’Estadística (INE), reflecteixen «la intensitat de l’envelliment de la població» a la demarcació accelerada en l’actualitat per la caiguda de naixements i el saldo migratori negatiu.
