diumenge DIETARI

La geografia comercial de les ciutats s'ha tornant avorrida perquè s'ha fet tediosament homogènia. Vagis a la ciutat que vagis, acabes trobant els mateixos rètols, la mateixa decoració i, en definitiva, les mateixes franquícies. Sense anar més lluny, Girona ha perdut tot el seu comerç singular que progressivament ha estat substituït per multinacionals o franquícies sortides d'una cadena de muntatge. A més a més, un percentatge molt elevat de comerços singulars que s'intenten posar en marxa, fracassen al cap de molt poc temps. Durant l'última dècada molts locals del Barri Vell (entenent també Santa Clara, carrer Nou...) o l'Eixample gironí han canviat fins a tres i quatre vegades de mans. Al mateix temps que els comerços familiars i històrics s'han anat esvaint.

La memòria comercial de les ciutats s'ha perdut. Quantes vegades ens hem fet la pregunta: què hi havia aquí abans?

diumenge La Catedral

El 2014, 216 mil persones han visitat la catedral de Girona, bona part de les quals han pagat 7 euros per entrar-hi. Vist en perspectiva, ara és sorprenent la polèmica que es va aixecar quan el Bisbat va decidir fer pagar l'entrada. Es qüestionava per què per a la gent del país representava haver de pagar dues vegades, ja que la Catedral es conserva gràcies al diner públic que s'aboca en aquests temples que, no obstant això, continuen essent de titularitat catòlica. A França també es paga per entrar-hi, però allà tots són de titularitat pública.

Passat el temps ningú posa en dubte que s'hagi de pagar l'entrada, entre d'altres coses perquè s'ha convertit en una raonable font d'ingressos que majoritàriament prové del turisme. Però continua essent injust que el gruix dels diners per mantenir els temples surti dels impostos de tots i, en canvi, l'església catòlica en retingui les escriptures de propietat.

dilluns Concursos d'ambulàncies

Constantment la Generalitat fa concursos per adjudicar molts serveis, obres... Un sistema creat, en principi, per evitar pràctiques corruptes com ara adjudicacions reiteratives a amics o untadors. Fent un cop d'ull al mapa de la corrupció, és obvi que aquest sistema no ha acabat de funcionar. Però no només no han evitat la putrescència política i social, sinó que a vegades els concursos han acabat empitjorant alguns serveis.

Ara s'està fent el concurs d'empreses d'ambulàncies. En temps de Boi Ruíz, un dels criteris importants, per no dir el que més, és que qui fa l'oferta més barata, guanya la concessió. Potser després s'adonen que amb els diners que han ofert no arriben per donar tot el servei i llavors és quan s'acaben fent martingales per pagar més o, directament, s'acaba deteriorant el servei. Els concursos públics s'han de revisar de dalt a baix. L'actual sistema és que ha convertit les nostres empreses en corruptores i provocat necrosi a la política.

dimarts Més bicis

L'Ajuntament de Girona ha fet una aposta valenta sacrificant un espai que era dels cotxes per cedir-lo a les bicicletes, ja sigui a l'accés de Girona pel pont de la Barca, Santa Eugènia... Fa més d'una dècada la ciutat semblava que apostava decididament per aquest mitjà de transport. En aquell temps va fomentar força quilòmetres de carrils, però sempre intentant no fer-ho coincidir amb l'espai dels cotxes. L'aposta va quedar frenada bruscament quan no hi va haver diners per fer carrilsbici exclusius.

Fins ara, que ha arribat aquest nou model que consisteix a retallar espai als cotxes per cedir-lo a les bicicletes. Està molt bé, però no és suficient. Ara cal fomentar-ne l'ús i després ser poc condescendent amb els ciclistes que, per exemple a Santa Eugènia, continuen rodant per la vorera i envaint els espais dels vianants.

dimecres El semàfor del rei Mides

No cal pujar els impostos als ciutadans perquè l'Ajuntament de Girona té un semàfor que fabrica or. Fa uns mesos aquest dietari ho intuïa però l'Ajuntament ho negava i deia que era una mesura per evitar els grans perills de la cruïlla de la carretera de Barcelona i Emili Grahït. En aquesta cruïlla hi van instal·lar unes càmeres de trànsit que són una fàbrica de multes. Ara ja hi ha dades oficials del consistori. Diuen que han posat 4.752 sancions (17 multes de mitjana cada dia). Comptant que les hagin cobrat totes a raó de 200 euros cada una -que suposo que no-, estaríem parlant de 950.400 euros. Per què pujar impostos si es poden posar semàfors i càmeres d'or?

Dijous collonades

En aquest país tenim la malaltissa fixació de comptar-ho tot: quants panellets s'elaboren per Tots Sants, quants brunyols es fan per Setmana Santa, la quantitat de roses que comprem o quants i quins són els llibres més venuts per Sant Jordi... Tot és imprecís per no dir que és fals o interessat. És una gran collonada, com l'última aportació que ha el Centre Tecnològic Forestal de Catalunya, que s'ha dedicat a quantificar les tones de bolets que s'han collit arreu de Catalunya. Parlen de quasi 29 mil tones, que haurien generat un negoci d'entre 86 i 143 milions d'euros (una forquilla d'una precisió increïble). Catalunya sencera esperava aquesta revelació.

Divendres Rapinya i usura

La sentència d'un jutjat de Blanes que obliga el Banc de Santander a retornar uns 50 mil euros a una senyora gran "pràcticament analfabeta" a qui van plomar en col·locar-li un producte que anomenen tòxic (eufemisme d'estafa o d'atracament) demostra fins a quin punt els bancs i caixes del país es van convertir en màquines de triturar carn. Les entitats es van poblar de personatges sense escrúpols que tenien l'objectiu de rapinyar els estalvis de la gent.

Si ens dediquem a sobreposar les imatges d'aquell temps, posant de costat la senyora "pràcticament analfabeta" amb el finat senyor Botín passejant americanes vermelles per totes les pistes de cotxes del món i donant lliçons sobre com recuperar l'economia del país, només es pot tenir una sola reacció: fisiològica. S'hauran adonat que parlo en passat, quan en realitat ho hauria de fer en present perquè, malgrat el terratrèmol social i econòmic, la qualitat ètica dels bancs i caixes continua anèmica.