Cada cop més gironins anteposen el cognom matern al patern

El Registre Civil rep 244 peticions de la demarcació des del 2010

03.02.2015 | 07:17

Un canvi de tendència

  • Trencant la tradició dels cognoms

    La Cinta Fructos i en David Quintana van decidir anteposar el cognom matern al patern a l´hora d´inscriure els seus fills al registre civil. A la fotografia, amb els seus nens: Martina Fructos Quintana i Biel Fructos Quintana.
  • Capgirant l´ordre dels noms de família

    La Sabrina Padilla Messaoudi no sempre s´ha dit així. Fins als 12 anys es deia Sabrina Messaoudi Padilla. Aquesta gironina està contenta amb el canvi que va sol·licitar la seva família perquè Padilla és un cognom «més habitual» al nostre país.

Tímid canvi de tendència en les tradicions familiars gironines. En els últims anys, els registres civils han rebut diverses peticions de ciutadans de la demarcació que volen modificar l´ordre dels seus cognoms anteposant el nom de família matern o fins i tot crear-ne un de nou unint el cognom del pare i el de la mare. A més, cada vegada més parelles decideixen posar en primer lloc el nom de família de la dona, trencant amb l´ordre tradicional al nostre país.

Aconseguir que el seu llinatge no passés a la història era una de les il·lusions del pare de la Cinta Fructos, que veia perillar la continuïtat del seu cognom perquè havia tingut dues filles. La tradició al nostre país –que marca que el nom de família patern es col·loqui en primer lloc en els descendents– semblava obstinada a esborrar la nissaga Fructos. I llavors la Cinta va quedar-se embarassada. Ella i la seva parella –en David Quintana– van decidir esquivar els costums i van inscriure la seva primera filla al Registre Civil com a «Martina Fructos Quintana», perpetuant l´estirp Fructos, com a mínim, una generació més. La Martina, que ja ha complert tres anys, té un nou company de jocs: en Biel. Quan el nou membre de la família va néixer ara fa un any, els seus pares ja no van tenir opció de triar. «Els germans han de tenir el mateix ordre en els cognoms», explica la Cinta. Malgrat que cada cop més gironins anteposen el cognom matern al patern a l´hora d´inscriure els seus fills, aquesta opció segueix sent minoritària. «La gent encara se sorprèn però quan els expliques els teus motius, ho entenen. Encara hi ha molt arrelat que el primer cognom sigui el del pare», explica la Cinta.

En els últims quatre anys, un total de 244 gironins han sol·licitat al Registre Civil anteposar el ­cognom matern al patern. Una xifra que s´eleva fins a les 11.354 persones en el conjunt d´Espanya. El Ministeri de Justícia explica que aquestes xifres no només inclouen els casos dels nadons sinó que també reflecteixen tots els ciutadans que han decidit canviar l´ordre dels seus noms de família, anys després que els seus progenitors els inscrivissin en el Registre Civil. Aquest és el cas de la Sabrina Padilla, que fins als 12 anys es deia Sabrina Messaoudi. Després de la mort del seu pare –que era d´origen algerià– la mare d´aquesta gironina va decidir intercanviar els cognoms de les seves dues filles. «Al principi era una mica estrany perquè estàs acostumada a un ordre determinat dels cognoms. Però un cop t´acostumes al canvi, realment no hi ha cap problema», recorda la Sabrina. Avui agraeix la modificació. «Prefereixo tenir el cognom de la meva mare en primer lloc. És més fàcil dir que et dius Padilla quan has de fer algun tràmit», explica.

La nova llei del Registre Civil, que començarà a aplicar-se aquest estiu, vol acabar amb la prevalença del cognom de l'home sobre el de la dona. Per això, a l´hora d´inscriure el naixement d´un nen o nena al Registre Civil, els progenitors hauran de triar l´ordre dels noms de família. Fins ara, l´ordre establert consistia que primer es posava el cognom del pare i després el de la mare. En cas que els progenitors no es posin d´acord, serà el mateix Registre Civil qui decidirà l´ordre dels noms de família.

L´origen dels cognoms

Els noms de família apareixen per primer cop a Espanya al segle XIII. Fins aquell moment només existien els noms i els sobrenoms que solien referir-se a la professió que exercien els ciutadans. «Això no obstant, quan comença a créixer la població es dóna la circumstància que en un mateix poble hi ha dos o tres individus que es deien igual i feien la mateixa professió», explica l´historiador i documentalista Antoni Tapia. Això suposava una problemàtica a l´hora d´identificar les persones que era clau per recaptar els tributs i fer el reclutament per a l´exèrcit. Per resoldre aquest inconvenient, explica Tapia, neixen els cognoms a partir dels sobrenoms –llocs de procedència, característiques i modals de les persones...–. Uns cognoms que heretarien els descendents.

Anys més tard, es va crear la necessitat d´incorporar un segon cognom davant l´increment ­progressiu de la població. Tapia recorda que no totes les cultures han seguit el sistema espanyol. «En altres cultures europees, per exemple, predomina el cognom matern. El sistema obeeix a particularitats pròpies», conclou.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema