Els peixos que estan al nivell més alt de la cadena tròfica, és a dir, els que s'alimenten d'altres peixos, tenen quatre vegades més risc de desaparèixer que els que estan al nivell més baix, els que són herbívors, segons un estudi que ha estat dirigit des del Centre d'Estudis Avançats de Blanes (CEAB). L'informe, que es va publicar ahir a Ecology Letters, l'ha liderat David Alonso, que és un dels científics del CEAB (que forma part del CSIC). L'estudi demostra, per primera vegada, que els peixos de nivells tròfics superiors són extremadament vulnerables i que la seva probabilitat d'extinció és fins a quatre vegades més alta que la dels peixos que mengen algues i que es troben al nivell més baix de la cadena tròfica.

Per fer aquest informe, Alonso ha quantificat durant una dècada, de manera detallada, el procés de reorganització i recuperació de les comunitats de peixos d'un dels esculls de coral, a les illes Lacadivas (a l'Índia), que el 1998 van ser afectats pel fenomen "El Niño", que va provocar uns augments de temperatura a regions del Pacífic i una mortalitat massiva als esculls de coral. El fet és que aquests corals, que són sensibles a la temperatura, van perdre les zooxantelas (les algues microscòpiques que viuen als seus teixits), quedant del tot blancs. Això va suposar una afectació en l'ecosistema i l'espai que els corals van alliberar va ser ocupat per altres algues. Pel que fa als peixos, els herbívors van créixer desmesuradament i els coralívors van desaparèixer, i van portar a l'extinció d'altres espècies de peixos que se n'alimentaven.

Així, Alonso ha detallat que el seu estudi ha permès quantificar com evoluciona la recuperació d'un escull de corall i quina és la probabilitat d'extinció i de colonització de les espècies a cada nivell tròfic. Es tracta, a més, d'un informe que és un dels pocs exemples en els quals s'han enumerat dades que cobreixen tants anys, a través d'un seguiment detallat d'un ecosistema que no està exposat a la pressió humana. Això ha pogut ser possible, segons Alonso, perquè "s'ha comptat amb les dades que va recollir anualment, entre els anys 2000 i 2003, el científic Rohan Arthur, que és investigador de la Nature Conservation Foundation de Mysore (a l'Índia)". Arthur és coautor del treball, director del projecte de seguiment integral dels esculls de coral de les illes Lacadivas i també investigador associat del CEAB de Blanes.

Així, els investigadors d'aquest informe han analitzat les poblacions de peixos, no per espècies, sinó pels llocs que ocupen a la cadena tròfica: els peixos herbívors, alimentats d'algues; els omnívors; els que s'alimenten de coral; els que mengen zooplàncton; els que mengen microinvertebrats; els que s'alimenten de macroinvertebrats i, finalment, els que mengen altres peixos (piscívors), que ocupen el nivell més alt a la cadena tròfica. Per tant, la conclusió de l'estudi, que ha elaborat el CEAB i ha liderat Alonso, és que els peixos que s'ubiquen dalt de la cadena tròfica són del tot vulnerables a alteracions, fins i tot quan no hi ha pressió humana, com pot ser la pesca. Per tant, són uns peixos que tenen una probabilitat d'extinció que és fins a quatre vegades més gran que els peixos herbívors.