La impossibilitat de pagar els subministraments d'una llar, com són l'electricitat, l'aigua i el gas, ha disparat les ajudes econòmiques directes de Càritas Diocesana de Girona, que l'any passat van augmentar un 230% respecte al 2013. L'augment també és elevat quan el destí és el menjar -un 179% més en tan sols un any-, el lloguer o altres tipus d'allotjament -en aquest cas, un 88% més- i les despeses relacionades amb la salut -un 60%-.
Aquest fet recollit a la memòria d'activitats de Càritas del 2014 i que el volum de les aportacions per a serveis bàsics ha crescut un 26,94% avalen el toc d'alerta que el director de l'entitat humanitària, Ramon Barnera, va fer ahir: "La realitat no ha canviat sinó que s'ha agreujat, perquè la cronificació és més forta i la xarxa familiar cada vegada s'està tornant més feble". Una radiografia que va completar amb un altre factor preocupant: l'augment del "col·lectiu de treballadors pobres, de persones que tenen feina però que no arriben a final de mes". "Compte perquè l'atur baixa, però la pobresa s'amplia", va insistir Barnera.
Suport emocional
D'altra banda, la incorporació de tres projectes nous a l'oferta de Càritas -sense que se n'hagi suprimit cap- posa de manifest la necessitat creixent d'"atendre realitats noves", tal com va explicar el director de l'organització a Girona, Ramon Barnera. En concret, es tracta d'un programa que ofereix suport emocional i comunitari per a la inserció laboral de les persones (Ubuntu), un altre que es desenvolupa a les presons de Figueres i de Girona i un tercer per afrontar la pobresa energètica.
L'any passat, Càritas Diocesana de Girona va atendre 22.424 persones. Però els seus entorns familiars van fer que, a efectes pràctics, els programes socials de l'entitat beneficiessin 55.750 persones -un 52% de les quals eren dones i el 48% restant, homes-. Aquesta xifra representa un 29% més que el 2013.
Un altre paràmetre rellevant en l'activitat de Càritas de l'últim any és que el 45% de persones que va atendre ho va fer per primera vegada, mentre que un 55% ja les atenia abans. Davant aquest fet, el secretari general de Càritas Diocesana de Girona, Martí Batllori, va explicar que "la intensitat de la pobresa fa que necessitem més esforços per acompanyar els seus processos".
Malgrat l'ascens de totes les xifres, tant Batllori com el director de l'entitat van remarcar que el seu propòsit no és augmentar la quantitat d'ajudes sinó "la qualitat". Barnera va reconèixer que aquest fet genera un debat intern a Càritas a l'hora de posar límits a l'ajuda "perquè la realitat és la que és".
Famílies i gent amb feina
Pel que fa al perfil d'usuaris de l'entitat a Girona, les famílies amb fills són el col·lectiu majoritari, ja que representen el 81% -d'aquest percentatge, gairebé la meitat són nombroses-.
Si el que s'observa és la procedència de les persones ateses, l'únic col·lectiu que ha augmentat és el de nacionalitat espanyola: representa el 22,5% del total, quan el 2013 era el 20%.
En relació amb la situació econòmica, el 41% d'atesos no disposa de cap ingrés; el 27% cobra pensions -el 2013, era el 29%-; el 15% rep ajuts d'urgència -un 1% menys-; el 3% obté diners de família o amics; i el 14% té feina -un 2% més que el 2013-, una dada que va servir als responsables de Càritas per denunciar l'auge del "precariat".
