Els ho van posar fàcil, als Mossos d’Esquadra, perquè els enxampessin i el jutge els pogués condemnar a cinc anys de presó sense dubtar de la seva culpabilitat, i ni d’aquesta manera els agents de la policia autonòmica se n’han pogut sortir. El Jutjat Penal número 4 de Girona acaba d’absoldre Anass El Karkri, Omar el Ouriachi i José Luis Zarza Franco pels robatoris de Can Sastre a Santa Pau i l’Escola Taller Mas de les Mates d’Olot -20 de novembre de 2011- que ells mateixos van enregistrar amb un mòbil que la policia va comissar però que no ha servit per a res.

El grup de lladres -bé, presumptes perquè no han sigut condemnats- va gravar un dels assalts amb el telèfon de Zarza Franco i els Mossos d’Esquadra, en comptes de demanar al jutge instructor que els autoritzés a bolcar les imatges, van tirar pel dret sense permís aprofitant que estaven buidant un altre mòbil -el d’El Karkri- on no hi havia cap prova. L’advocat defensor, Sergio Noguero, se’n va adonar i va demanar la nul·litat de la prova per haver-se obtingut vulnerant un dret constitucional -article 18-. El fiscal hi va estar d’acord.

Però, malgrat la qüestió del telèfon encara hi havia una possibilitat de condemnar un dels acusats, si no fos perquè va desaparèixer l’informe policial on s’acreditava que una de les empremtes del televisor robat a Can Sastre era d’El Karkri.

El fiscal acusava els processats de robar 25 ordinadors a l’Escola Taller, el navegador d’un cotxe i la caixa enregistradora, el televisor, jaquetes, bitllets de loteria i sardines de Can Sastre.

Els indicis i les garanties

Zarza,El Karkri i El Ouriachi estaven acusats d’un delicte continuat de robatori amb força i un altre de violació de domicili, perquè també van ser sorpresos al Mas Triola de Santa Pau menjant-se les sardines. Però tampoc se’ls ha pogut condemnar per aquest fet perquè el jutge s’ha hagut de creure que ells pensaven que la casa estava abandonada. Van arribar a demanar disculpes al propietari quan els va sorprendre allà.

La sentència, dictada pel jutge Rodrigo Álvarez, toca el crostó al ministeri públic en recordar-li que podria haver acusat El Karkri d’un delicte de receptació -se li van trobar a casa nombrosos ordinadors- al temps que s’empara en la figura de l’«in dubio pro reo» per indicar que no hi ha proves que indiquessin que els acusats van esbotzar la porta del Mas Triola o que el navegador robat que hi havia allà fos seu -«no queda acreditat si els acusats van ser els que el van introduir a la vivenda»-. El propietari de la casa tampoc va ser. De fet, ell va adonar-se que era d’un amic seu.