Fidels a la tradició dels usos i costums no escrits de la judicatura i fiscalia de Girona, bona part de la plantilla judicial abandonarà les seves places per traslladar-se a altres regions d'Espanya. En només mig any han plegat 18 dels 45 fiscals destinats a la província -set van marxar a l'abril i 11 marxaran a mitjan juliol una vegada es publiqui al BOE el concurs de trasllats- i 9 jutges canviaran de destí -dos es queden a Girona i la resta marxa fora.
La província s'ha convertit en un territori de destinació forçosa per a les noves promocions de jutges i fiscals que, tan bon punt superen l'any de permanència obligada, acostumen a concursar per marxar. Aquesta deserció constant -són molt pocs els que arrelen aquí- és responsable també de l'augment de càrrega de treball en determinats partits judicials com el de Santa Coloma de Farners, d'on ja van marxar els quatre jutges titulars en l'anterior concurs de trasllats, perquè obliga els que s'incorporen de nou a resoldre les causes pendents i mantenir al dia les noves que van entrant.
En aquesta ocasió seran els jutjats de Blanes els que més es ressenteixin per l'abondament massiu. Els titulars dels Jutjats de Primera Instància i Instrucció número 1, 3, 5 i 6 s'incorporaran a sales de Màlaga, Sanlúcar la Mayor, Chiclana de la Frontera i Cangas de Morrazo -vegeu peça adjunta- mentre que la plantilla de sis fiscals que hi havia fins ara quedarà absolutament renovada -dos van marxar a l'abril i els altres quatre ho faran al juliol.
La deserció és més acusada en el cas de la Fiscalia perquè en només mig any ha perdut el 40% dels seus integrants, que els recuperarà aviat. Sense anar més lluny, el Centre d'Estudis Jurídics va oferir ahir mateix 12 places vacants a Girona -les 11 dels que marxaran i una que estava desocupada des de l'abril- per cobrir-les amb la nova promoció de fiscals.
En el cas dels jutjats de Blanes, l'acumulació de feina és dramàtica i la mobilitat del personal no hi ajuda. Menys encara quan es produeix a l'estiu, ja que el fenomen turístic fa créixer exponencialment els assumptes a tractar i en complica la instrucció.
El president i el fiscal en cap
El president de l'Audiència Provincial, Fernando Lacaba, i el fiscal en cap de Girona, Josep Maria Casadevall, admeten que aquesta excessiva mobilitat de la plantilla és un escull endèmic amb el qual han de conviure i que alenteix l'administració de justícia perquè obliga constantment a una reorganització i les noves incorporacions es troben amb jutjats que no estan al dia. Si a això s'afegeix que molts marxen tan bon punt en tenen l'ocasió, l'acumulació de casos no deixa d'augmentar.
S'ha de tenir en compte també que Catalunya és una comunitat on no hi ha tradició d'opositar per servir com a jutge o fiscal i això provoca que la major part de la plantilla procedeixi d'altres províncies i tingui tendència a tornar al lloc d'origen o el més a prop possible. Hi ha excepcions i, tant a la fiscalia de Girona com a l'Audiència, hi ha personal que ha s'arrelat aquí, s'ha implicat en l'administració i està desenvolupant la seva carrera professional amb responsabilitats diverses.
Casadevall indica que, de mitjana, set fiscals canvien cada any de destinació. Una cosa similiar succeeix amb el jutges, que, una vegada superen l'any de destinació forçosa, concursen per aconseguir un trasllat. Això suposa perdre personal que ja està rodat i pot treballar més àgilment en benefici de noves promocions que mai han estat en un jutjat i han d'aprendre el seu funcionament pràctic des del principi. La capacitat real de treball dels que acaben de començar no és la mateixa dels que fa anys que exerceixen.
