diumenge DIETARI

27.07.2015 | 15:13
Imatge de l´incendi de les Pedreres.

dissabte Incineració digital
Un veí de Girona ha decidit perdre moltes hores de la seva vida per aconseguir la seva mort digital. M'explica que, durant uns mesos, cada setmana ha estat enviant dos o tres correus i fent unes quantes trucades, a empreses d'internet, companyies de serveis, portals i buscadors per ser incinerat digitalment i no deixar rastre de la seva existència a la xarxa. Passat un temps, aquest petit empresari està orgullós perquè es busca a Google i no es troba.
Li aposto que sóc capaç de localitzar-lo i, en dos minuts, guanyo un dinar. El pobre queda frustrat quan li mostro que apareix en un portal que es dedica, a través de dades del registre, a fer informes sobre empreses. Ell hi figura com a administrador únic de la seva. Hi ha un munt de detalls de la seva empresa. L'home ja té una croada pels propers mesos... malgrat que crec que la té perduda. L'anonimat digital és cada dia més difícil i requereix molta dedicació o influència. Conec un tipus que fa anys que sospito que va fitxar pel CESID. La seva total invisibilitat digital m'ho confirma perquè avui en dia l'única manera de no tenir rastre a la xarxa és haver mort fa més de 15 anys.

diumenge El cul llogat
Comprometre's amb un ideal, quan hi ha el propi benestar en joc, no és fàcil. A Catalunya hi ha tanta o més gent (es desconeix perquè no s'ha pogut votar) que vol la independència que gent que no la vol. Fins i tot prohoms, empresaris, menestrals, funcionaris de l'Estat, periodistes... Però a l'hora de manifestar-se o comprometre's amb la independència s'adonen que no són prou independents per donar el pas perquè tenen dependències econòmiques o laborals de supervivència. Suposo que ser independentista essent funcionari de la Generalitat és més senzill que no pas essent inspector d'Hisenda. Igual que deu ser molt difícil manifestar-se unionista treballant a TV3. Ja ho deia l'àvia: qui té el cul llogat!

dilluns Vida biodinàmica
Alguns elaboradors de vi passionals estan posats de ple en la creació de vins biodinàmics. Està de moda el seu consum i, per tant, cada vegada hi ha més productors. A Barcelona, una de les capitals europees de la curiositat gastronòmica, s'estan convertint en un autèntic fenomen els restaurants amb cartes amb vins biodinàmics. Consisteix, molt resumidament, a fer vins respectant les dinàmiques del cosmos (les llunes i altres), les estacions i l'ecologia. Com no hem deixat de fer mai, per exemple, amb el cerimonial de la ratafia. L'elaboració biodinàmica no és altra cosa que l'agricultura que vàrem abandonar a causa de les presses productives.

dimarts Guerra de caixers
La Caixa, Banc de Sabadell... han decidit que els seus caixers són seus i que cobren -o estudien cobrar- a la gent que vagi a treure diners de la seva xarxa de caixers automàtics si no són clients de l'entitat.
Si es fa una inversió i un manteniment de caixers és lògic que sigui per donar servei a una clientela pròpia que ja prou que la maltracten cobrant-los comissions de manteniment i de tot tipus. Temps al temps, però, que s'inventin una tarifa d'ús de caixers.
 dijous País de venedors
dimecres La foto i el foc
Paradoxalment, els incendis forestals són una plataforma política de primera magnitud. Un polític reforça la seva popularitat si apareix a la tele o a les fotografies de premsa en primera fila, al costat de les flames i, si pot ser, amb la camisa i la cara tacades amb sutge i fent veure que lideren l'emergència. Encara que hagi estat molt lluny de les flames, les imatges transmeten una sensació de polític al peu del canó.
Avui, amb l'incendi de les Pedreres de Girona, alguns grups de l'oposició han intentat protagonitzar les imatges i les fotografies presentant-se com un llamp a les Pedreres a simular que donaven ordres i fer declaracions, abans que els prengués protagonisme l'alcalde, que estava tornant a alta velocitat cap a Girona. En realitat tot plegat és gesticulació, perquè el foc l'apaguen els bombers i les emergències les coordinen els experts.
La fàbrica de motos Gas Gas de Salt es liquida. Fa mesos que busquen un comprador o inversor que la salvi però no ho han aconseguit. Cada vegada que tanca un negoci productiu -una empresa on es creen coses físiques- és un drama per un país que sembla abocat a viure únicament dels serveis i de l'especulació. Catalunya sempre va destacar per ser un país ple de gent inquieta que creava coses. Ara, cada vegada més, s'està transformant en un país de venedors.

divendres Bogeria deliciosa
Això comença a ser una bogeria. El comunista Romeva encapçalant una llista perquè Artur Mas presideixi la Generalitat. L'entrenador Guardiola tancant una llista que encapçala a Girona el cantant Lluís Llach, que és un empordanès que sempre ha evitat exercir d'empordanès i encara menys de gironí. I per si no en teníem prou, Lluís Rabell, un autèntic desconegut fora dels ambients combatius dels barris barcelonins, encapçalant la llista de les esquerres que inclou una monja, un periodista soldat i un antic sindicalista.
Serà delirant el debat territorial de Girona entre Lluís Llach i Enric Millo, o un debat català amb Raül Romeva defensant Mas davant dels atacs de Ramon Espadaler.
Però sabeu què us dic? És una bogeria deliciosa veure la ciutadania compromesa per un ideal, sigui independentista, activista social, unionista... Possiblement així hauria de ser sempre la política, per molt que atemoreixi gent com Duran i Lleida,que han convertit la política en una activitat detestable.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema