diumenge DIETARI

Un dels noms del moment, Antonio Baños, m'explica que ell es diu Antonio o Antoniu. En cap cas Antoni. Com la ja vella tradició dels pacus, raimundus o marianus. Fora de Catalunya n'hi ha que no entenen, i fins i tot ridiculitzen, que un xarnego es pugui convertir en un dels protagonistes del procés independentista. Ho atribueixen al fet que la maquiavèl·lica estratègia del nacionalisme català ha funcionat a la perfecció convertint en independentises, gràcies a l'escola i a la tele, els fills de la immigració espanyola. Com si Jordi Pujol planifiqués fa quaranta anys que Antoniu Baños i David Fernández -tots dos xarnegos- serien dos picapedrers de la secessió. No havíem quedat que CiU mai va ser independentista i que s'hi ha convertit per amagar-se del 3% i les retallades? Aquests són temps lleugers, amb anàlisis lleugeres i sobretot amb una gran incapacitat per entendre o voler entendre la complexitat de la xarnega societat catalana però tota ella catalana.

diumenge nit electoral

Les nits electorals són el més semblant que conec a un parc d'atraccions extrem pel que fa a les emocions fortes. I aquesta nit més que cap altra per la seva transcendència. El vespre ha començat amb l'enquesta de TV3 que s'ha convertit en una explosió emocional pels favorables de la independència i un atac d'ansietat pels contraris a la separació. El recompte ha anat descobrint lentament el resultat real i l'independentisme ha passat d'una alegria atòmica a una alegria molt més continguda, mentre que els contraris han respirat perquè els ha proporcionat un amarrador -el sí diàfan de vots no ha superat el 50%- on continuar combatent "la secessió", un terme amb connotacions de vella tragèdia americana.

No hi ha tòpic més incert que les eleccions les acaba guanyant tothom. L'única veritat és que en política ningú sap perdre. Passats uns dies, les dolces derrotes i amargues victòries acaben convertides en el que són des del primer moment: vencedors i vençuts.

dilluns xarxes de pertorbats

Les xarxes socials han estat molt útils per a moltes coses. També per fer-nos una idea més psiquiàtrica de com de pertorbada està la societat. Molt més del que mai ens hauríem pogut imaginar. Els insults i amenaces estan a l'ordre del dia. Sobretot a Twitter, una xarxa social on s'oculten amb identitats falses, o sense antifaç -no sé què és pitjor- individus que insulten, amenacen i vexen.

Twitter, a banda dels famosos que la fan servir per fer publicitat i diners, la fem servir bàsicament periodistes, polítics, politòlegs, publicistes, marques, opinadors i impostors... per crear un miratge on la fantasia és que continuen essent influents. Un submón molt endogàmic.

dimarts renfe estafa

La definició internacional d'alta velocitat és: línia ferroviària construïda especialment perquè els trens puguin circular a una velocitat superior als 250 quilòmetres per hora. La inversió, o despesa, de la línia Barcelona-Figueres va ser 3.700 milions d'euros però i aquí la gran sorpresa: no és una línia d'alta velocitat perquè, quasi tres anys després de la seva entrada en servei, en el tram Barcelona-Girona cap tren no supera mai els 201 quilòmetres per hora. Ho atribueixen a un protocol per combinar amb els mercaderies però el cas és que per al viatgers és una estafa perquè estan venent passatges d'alta velocitat quan no ho són. RENFE està estafant diàriament, i des de fa tres anys, centenars de persones.

dimecres xerrar al Pont de pedra

Fins a la retirada de l'anomenat Vol Gastronòmic no m'havia adonat fins a quin punt aquell colós de vidre i ferralla alterava la profunditat del paisatge de l'Onyar. Avui m'he recolzat una estona al mur del pont de Pedra per recuperar una de les visions que més m'agraden de la ciutat i on durant anys m'he aturat centenars de vegades a xerrar amb l'un i amb l'altre. Un munt de vegades amb en Francesc Ferrer, possiblement el primer independentista modern, que malgrat les seves infrangibles conviccions, en realitat era un possibilista. Ferrer també s'aturava al pont de Pedra per escurar matisadament la seva inseparable pipa de tabac. "I tu de quins Iclèsies ets?", recordo que em va preguntar la primera vegada que ens hi vam trobar. Ferrer em va dir una vegada que la independència de Catalunya era improbable sense el concurs de la dreta catalana. Anys després l'independentisme ha sumat la dreta. Desconec què em diria avui en Ferrer al pont de Pedra, però possiblement arribaria a la conclusió que si dreta i esquerra es barallen, això acabarà com sempre. De fet era un historiador i la història té patrons de comportament quasi matemàtics.

Dijous imprudència

El periodisme s'hi refereix com a dones. En realitat, amb trenta i pocs anys, jo les considero noies. Em refereixo a les dues joves que han mort engolides pel Mediterrani després d'una acció que les autoritats han catalogat com a "imprudència".

El mar és dur i molt imprevisible. Ho saben el que els coneixen. Banyar-se en plena llevantada és com fer equilibris damunt la barana del balcó d'un gratacels. Els humans ens hem tornat molt arrogants pensant que la natura es pot ensinistrar.

Divendres La mat

Dilluns Red Eléctrica connectarà la MAT que creua les comarques de Girona i interconnecta França i Espanya. Una línia de molt alta tensió que, a causa de la gran contestació del territori, és una de les que més anys ha costat de construir a tot el món, i ha obligat a una obra faraònica: soterrar 64,5 km del traçat i fer un túnel especial que travessa els Pirineus. Dilluns començarà a fer-se l'intercanvi comercial d'energia entre Espanya i França.

Passat el temps hi ha veritats provades i comprovades: No era necessària pel progrés de les comarques de Girona, no era necessària per il·luminar la Costa Brava i no era necessària per fer córrer l'alta velocitat. Aquests van ser els elements que van fer servir per convèncer el territori. Però tots aquests anys sense MAT i sense problemes energètics han demostrat que era del tot incert. És una línia purament comercial, cosa que no és ni bona ni dolenta, però és la veritat que mai es va explicar.