Una sentència anul·la la declaració de Celrà com a territori català lliure

La sentència, emesa pel Jutjat Contenciós 1 de Girona, arriba després d'un serial judicial que s'allarga des del 2012. Però que encara no el tanca, perquè hi ha possibilitat de presentar recurs. L'Ajuntament de Celrà, aleshores governat per la CUP i iCelrà, va aprovar la moció per declarar-se "territori català lliure i sobirà" al ple del 18 de setembre d'aquell any. El text va rebre el suport d'una àmplia majoria, amb deu vots a favor i només una abstenció. Tot l'equip de govern en ple va recolzar la moció i CiU, a l'oposició, va quedar dividida. Una regidora hi va votar a favor i l'altre regidor es va abstenir.

Automàticament, i com ja va fer en d'altres municipis, la Delegació de l'Estat a Catalunya va portar la moció als tribunals. Una primera resolució -del mateix contenciós- va donar la raó a l'Ajuntament de Celrà. L'Estat va recórrer aleshores davant del TSJC, i l'alt tribunal català va estimar el recurs i va tornar a enviar el cas al contenciós, que ara ha dictat una nova sentència anul·lant l'acord de ple.

Canvi del mateix contenciós

La sentència, signada per la magistrada Asunción Loranca, es va notificar dimecres. A l'escrit, el contenciós diu que, "de manera sintètica", la moció que va tirar endavant Celrà era "d'independència" ja que declarava el municipi "territori català lliure i sobirà", i als seus veïns "lliures de la lleialtat a la Corona i als seus símbols".

Segons entén ara el contenciós, l'acord de ple que va tirar endavant la moció "és una actuació administrativa susceptible de produir efectes jurídics". A més, la sentència també conclou que l'Ajuntament es va extralimitar a l'hora de tirar-la endavant. "L'entitat local no pot actuar en representació o al servei de grups o col·lectius d'un determinat signe polític o ideològic, sinó al servei de l'interès general", indica la resolució.

Per aquests motius, el contenciós 1 anul·la l'acord que va declarar Celrà "territori català lliure i sobirà". Tot i això, i a diferència d'altres ajuntaments, aquí el jutjat no condemna el consistori a pagar les costes del procés.

L'alcalde de Celrà, Dani Cornellà (CUP), diu que recorreran la decisió del contenciós i que, per més sentències que arribin, "res no aturarà el procés sobiranista que viu el país". Per a Cornellà, la sentència que anul·la l'acord del ple té un clar rerefons "polític", "és una estratègia de l'Estat per atacar els partits independentistes" i "no és casual" que, precisament, la resolució se'ls notifiqués dimecres.

"Justament, un dia abans de la declaració d'Artur Mas per les imputacions del 9-N, i quan l'equip de govern de Celrà havia fet públic que donaria al president en funcions", va dir Cornellà. "I també, no és casual que la sentència arribi just després que Societat Civil Catalana hagi demanat il·legalitzar la CUP", recorda Cornellà, que des del maig governa amb majoria absoluta a Celrà.

Primer gironí i vuitè català

Amb aquesta sentència, Celrà es converteix en el primer municipi gironí que rep una sentència que tomba la declaració com a territori català lliure i sobirà. A tot Catalunya, ja n'hi ha set més -tots a Barcelona-; en concret, els d'El Bruc, Cercs, Arenys de Munt, l'Esquirol, Sant Julià de Vilatorta, Caldes de Montbui i Sant Pere de Vilamajor.

A les comarques gironines, també hi ha altres ajuntaments que han rebut demandes de la Delegació del govern espanyol a Catalunya per haver-se declarat territori català lliure i sobirà. Fins ara, la justícia havia donat la raó als consistoris -com en el cas de Palau-sator, Torroella de Montgrí, Santa Pau, Girona, Fontcoberta, Campelles, Ribes de Freser, Ripoll i Hostalric.