El Departament de Salut ha retallat més de 34 milions d’euros dels pressupostos destinats a la sanititat gironina en cinc anys. L’hospital Josep Trueta de Girona, l’atenció primària i l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) -l’empresa pública que gestiona, entre d’altres, l’hospital Santa Caterina de Salt i la Xarxa de Salut Mental-, han vist com entre els anys 2010 i el 2014 l’assignació que rebien de la Generalitat baixava gairebé un 9% i encara no han recuperat els números anteriors a aquestes retallades.

En el cas de l’atenció primària de la regió sanitària de Girona, la reducció del pressupost de l’any 2014 respecte al del 2010 és de ­gairebé 11 milions d’euros. Segons les dades facilitades pel conseller de Salut, Toni Comín, en una resposta parlamentària, el pressupost liquidat a Girona ha passat de 140,576 milions l'any 2010 a 129,649 milions el 2014.

Tot i això, el pitjor any per a l'atenció primària a les comarques gironines va ser el 2012, quan la partida liquidada va tocar fons i va ser de 120,823 milions. Els anys posteriors ha anat remuntant lleugerament -121,580 el 2013 i 129,649 el 2014-, però en cap cas s'ha tornat a arribar al nivell del 2010. Pel que fa al 2015, les dades de la conselleria arriben fins al 31 d'octubre, quan s'havien liquidat 114,262 milions dels 136,394 assignats inicialment.

En relació amb les dades del conjunt de Catalunya, les xifres són més sagnats. Si es calcula que en aquests anys la reducció global del Departament es va situar entorn d'un 16%, en el cas de l'atenció primària va fregar el 20%. Així, dels 1.593 milions d’euros que la Generalitat destinava a tots els dispositius d’atenció primària del país l’any 2010, el 2014 van ser 1.092 milions. A diferència de Girona, però, ­l’any més dolent de l’atenció primària catalana no va ser el 2013, quan els números no van superar els 1.238 milions d’euros.

A l’hospital Josep Trueta de Girona, la diferència entre el pressupost que va tancar l’any 2010 i el del 2014 és d’uns 9,2 milions d’euros, és a dir, de vora un 6,2%menys, segons les dades difoses per la Generalitat.

Mentre que el 2010 els comptes liquidats per l’hospital de referència a les comarques gironines pujaven a 148,225 milions d’euros, fa dos anys es van situar en 139,030 milions ­-sense incloure-hi els nous tractaments per combatre l’hepatitis C, que llavors van tenir un cost de 557.655 euros-, una xifra lleugerament inferior al 2013, ja que eren 139,048 milions.

L’any més dur per als números del Trueta també va ser el 2012, quan va percebre 135,569 milions d’euros.

Amb tot, qui ha sortit més malparat de la reducció pressupostària, segons les dades del Departament de Salut, és l’Institut d’Assistència Sanitària, que en aquests cinc anys ha perddut 14,491 milions -un 14% de l’assignació provinent dels pressupostos de la Generalitat- i ha passat de percebre 101,766 milions l’any 2010 i 87,275 el 2014. La partida assignada a aquesta empresa pública als pressupostos de la Conselleria de Salut va pujar lleugerament -menys d’un 1%- l’any passat, amb 87,797 milions d’euros.

Menys recursos i personal

Aquests ajustos pressupostaris s’han traduït en menys recursos i serveis -per exemple, el tancament d’alguns centres d’atenció primària a les nits-, així com de reduccions de plantilla i de salaris dels treballadors.

«El pacient ho ha notat perquè triga més a ser tractat i a entrar al sistema: a menys llits i dispositius, més llista d’espera per ser atès. Un cop dins, és la voluntat dels professionals el que ha de suplir aquests diners de menys», diu la portaveu de sanitat de Comissions Obreres i delegada del sindicat a l’hospital Trueta, Maria Àngels Rodríguez.

«Si l’usuari es troba que alguns punts d’atenció continuada estan tancats a la nit, recorre a l’hospital per patologies que podrien ser tractades a la primària i això desemboca en més saturació per als centres», assegura.

Afegeix, a més, la reducció del personal -per baixes que no es cobreixen des del primer dia i amortitzacions de places per jubilació, per exemple- que produeix un augment de la pressió assistencial que genera un alt grau d’estrès dels professionals sanitaris.

«Al mateix temps que atenem pacients cada vegada més complexos i dependents, se’ns redueix el personal i les condicions laborals van a pitjor, perquè en aquests anys hem patit reduccions salarials i hem deixat de percebre alguna paga extra, com la del 2012, que encara no ens han tornat», diu la representant de CCOO.

El portaveu del sindicat Metges de Catalunya (MC) en atenció primària de l’ICS, David Arribas, també apunta en la mateixa direcció. «És el professional el que ha d’intentar parar el cop perquè no afecti l’usuari, i l’empitjorament de les condicions de treball que pateix li genera dubtes, desànim i desconfiança cap a la gestió», assegura.

En aquests anys, indica el sindicalista de MC, «l’ICS ha perdut un miler de professionals, mentre el nombre de pacients atesos creixia. Entre 2010 i 2014 s’estima que cada metge fa unes 664 visites anuals més».

Arribas critica, a més, que els pressupostos castiguin especialment l’atenció primària, «el punt d’entrada al sistema i el graó més dèbil». La gestió, assegura, hauria d’escoltar més els professionals, perquè «la solució passa per injectar diners però, sobretot, per ser més eficients i, entre tots, aprendre a gestionar millor els recursos que tenim ara».