Conseller d'Afers i Relacions Institucionals, Exteriors i Transparència, es mostra absolutament contundent en totes les seves afirmacions, ja sigui per assegurar que el procés és irreversible i que ningú el podrà aturar, ja sigui per incidir una i altra vegada en la falta de garanties que té l'estat de dret a Espanya. Raül Romeva assegura que el nou estat català servirà precisament per corregir totes les mancances que pateix l'Espanya d'avui.

Cada quant s'afaita el cap?

(Sorprès) Cada dia. M'ha sorprès aquesta primera pregunta tan profunda (riu).

Era per comparar, jo cada setmana. Ara ve una impertinència que segur li han dit: és un xarnego que es vol fer perdonar?

No m'ho han dit mai així, però no hi dono gaire importància. Que vaig néixer a Madrid és un fet, però no tinc res a fer-me perdonar.

El TC ha tombat les estructures d'estat catalanes. I ara què?

Seguir endavant. No és cap sorpresa ni canvia res. És un exemple més de molts que hem tingut i de molts que vindran.

Passant del TC, per tant?

Estem en una situació de conflicte permanent amb l'estat. No només no tenim un estat a favor, sinó que el que tenim, el tenim en contra. I necessitem un estat a favor, per això n'estem construint un. El necessitem per donar servei a la gent, ja que amb l'estat en contra no és possible.

Es pot arribar a la independència seguint la doctrina del TC?

El TC és avui un instrument al servei d'un govern que ha decidit no escoltar una part del territori i posar en risc la mateixa essència de l'estat de dret. El TC forma part d'aquesta amenaça a l'estat de dret. De fet, l'estat de dret espanyol ha sigut fulminat per part de successius governs, no només del PP. El TC és una peça més d'aquest engranatge. Necessitem ser un nou estat per tenir de nou un estat de dret.

La CUP demana al govern més contundència, més desobediència. Són vostès pusil·lànimes?

Nosaltres oferim credibilitat, perseverança i eficàcia. Amb aquestes tres característiques no hi ha cap temor que no ens en sortim. El govern té un mandat democràtic i l'està duent a terme.

La CUP l'ha decebut?

A mi no em decep ningú, sé la complexitat del moment que vivim. Per tant, treballaré amb qualsevol persona que tingui la voluntat que val fer alguna cosa per solucionar el problema que tenim.

Ada Colau no parla tant de desobeir, però sembla desobeir més. Miri el cas del CIE de Barcelona.

En aquests moments l'ajuntament de Barcelona està vivint el que ja coneix el govern de la Generalitat: amb un estat en contra, decisions com per exemple tancar el CIE, no es poden aplicar. Ni es respecta la sobirania catalana ni la de les ciutats. És un fet més que posa en evidència la necessitat de disposar d'un estat diferent del que ara tenim en contra.

No és exagerat parlar de guerra bruta contra Catalunya?

És una evidència, ni tan sols és una sospita. Una evidència preocupant.

Però tot i això, a Catalunya hi ha corrupció, no?

Hi ha corrupció a Catalunya, a l'estat espanyol, a Europa, als EUA, a tot arreu. Es tracta de garantir que la corrupció no només és perseguida sinó que no queda impune. Pretendre que això és un impediment per fer el que milions de persones demanen democràticament, és capgirar les cartes del joc. Una manera de fer front a la corrupció és tenir un estat de dret realment eficaç. L'estat de dret espanyol és evident que no funciona. Si tens un executiu condicionador del legislatiu, i un ministre de l'Interior conspirant amb qui havia d'avalar la lluita contra la corrupció, tens un problema d'estat.

Defineixi el ministre Fernández Díaz.

El que hauria de fer és presentar la dimissió ipso facto. I si no, se l'hauria de cessar. Ha perdut tota credibilitat per exercir qualsevol responsabilitat pública.

És conscient del cost en imatge d'obrir delegacions exteriors quan es retalla per altres bandes?

Sap què costen les ambaixades espanyoles? Sap que costen les residències dels ambaixadors?

Ja, però jo em refereixo al que comenta la gent.

La gent comenta moltes coses, però la realitat és la que és i les dades són les que són. Catalunya és una realitat política, jurídica i social que necessita tenir una presència exterior a l'altura. El govern no només no pensa defugir aquest repte sinó que el pensa encarar amb totes les conseqüències. El cost d'aquesta representació està a anys llum del cost de les representacions de l'estat, que a més a més no fan les funcions que haurien de fer, com és representar tots els ciutadans. Com que ells no ho fan, Catalunya ho ha de fer. I, per cert, les ambaixades espanyoles també les paguem els catalans.

Algun dirigent europeu li ha assegurat sotto voce el suport a Catalunya en cas d'independència?

Mantenim converses permanents i són molt, molt fructíferes i demostren que el que estem fent interessa. Òbviament, de simpaties n'hi ha de tota mena, algunes més i altres menys. Tinc certa experiència europea, i podem estar segurs que el projecte europeu es va adaptant a les circumstàncies que es van produint. Absolutament ningú nega que el que fem a Catalunya és un procés democràtic i pacífic. A escala internacional ens estem jugant el més important de tot plegat, que és el reconeixement. Per això ho estem fent, i ho estem fent bé.

El proper pas és el RUI?

Ara toca fer les estructures d'estat. Si hi ha consens per fer alguna modificació en aquest full de ruta, ja veurem, els fulls de ruta són dinàmics.

Però no creu que un RUI seria una nova versió del 9-N i, per tant, igual d'inútil?

No puc entrar en aquest debat. Tenim un full de ruta.

Ja es pot reconèixer que el "plebiscit" del 27-S es va perdre?

Jo no ho veig així. Un 48% contra un 39%. I si algú vol saber realment quants sí i quants no hi ha, és molt senzill: fem un referèndum. Pretendre que no hi ha una part molt significativa de la ciutadania catalana que està incòmoda en el marc actual i el vol canviar, és posar-se una bena als ulls. Els números només són orientacions, el fet és que l'estat té un problema enorme que no ha volgut encarar mai. Per això, des de Catalunya hem de posar propostes sobre la taula.

El procés ha quedat una mica tocat, amb els pressupostos?

Cap país del món que ha esdevingut independent ha fet les coses amb la rapidesa que ho fem a Catalunya. El que estem fent és històric. No només per a Catalunya, sinó per a Europa i el món. El procés és imparable, la independència és inevitable. Perquè ve de baix, de la gent. I perquè ningú des de l'estat ha posat sobre la taula cap altre projecte amb més garanties que el nostre.

De debò no nota mai un run-run a la consciència per haver-se ajuntat amb la dreta catalana?

Nosaltres estem construint un país, i en un país hi ha de cabre tothom. Si no creiem que en un estat tothom ha de poder formar part de l'escenari polític, és que no ens creiem això de l'estat. Mentre no tinguem el nostre estat, el que tenim és la necessitat col·lectiva de fer front a l'estat que ens va en contra de tots, siguem d'esquerres o de dretes.

Què passa si Puigdemont no supera la moció de confiança?

No hi ha candidat alternatiu. Si no la supera, anirem a eleccions. I seguirem endavant. Cap problema.