Olot en Comú vol que el capellà marxi de l'hospital de la Garrotxa

La moció, que no va comptar amb el suport de CiU i ERC, pretén garantir la laïcitat de l'ajuntament del municipi

01.08.2016 | 07:45
A la dreta, Xavier Garcia (OeC) i, al seu costat, regidors d´ERC

El grup d'Olot en Comú va proposar en el darrer ple la finalització del conveni entre l'Hospital d'Olot i de la Garrotxa i l'església catòlica. La proposició hauria d'estar feta pels membres de l'Ajuntament que formen part del Patronat de l'Hospital. El canvi de relació entre l'Hospital i l'església catòlica formava part de la moció presentada per Olot en Comú i destinada a garantir la laïcitat de l'Ajuntament. La moció només va tenir el suport d'Olot en Comú i la CUP. Esquerra, PSC i CiU hi van votar en contra.

En tot cas Xavier Garcia (OeC) va plantejar que "els representants de l'Ajuntament a l'Hospital comarcal d'Olot proposaran al Patronat, on tots estem representats, la finalització del conveni actual amb l'església catòlica i redactar un nou protocol sobre l'assistència religiosa als usuaris i usuàries si s'escau". En aquest sentit, va explicar que "el conveni actual recull el pagament de 444 € mensuals per 14 pagues cosa que em rememora un sou a una compensaciò d'un altre tipus" .

A més, va comentar que "no sols hi ha el tema del sou, que és una clara discriminació no sols pel tema econòmic, sinó perquè pensem que es donen situacions que caldria vetllar" i va enumerar que "primer perquè l'assistència religiosa hauria de ser a petició de la persona i no a inicativa del religiós". El grup considera que "el religiós porta una bata blanca com qualsevol personal o metge de l'hospital, amb la qual cosa pot confondre persones que estan en un moment molt delicat sobre quina és la situació d'aquesta persona" i va concloure que "per tot plegat pensem que cal replantejar-s'ho i, per aquest motiu, hem presentat la moció".

A més del contracte religiós de l'hospital, la moció comptava amb 6 demandes. La primera, no incloure en les activitats organitzades per l'Ajuntament cap que tingui caracter religiós. Segons el document, els actes públics de l'Ajuntament han de ser exclusivament civils i sense connotacions religioses. La segona diu que l'Ajuntament -ni cap dels membres de la corporació- tindrà presència als actes religiosos. La tercera apunta que l'Ajuntament donarà el mateix tractament protocolari als representants de les congregacions religioses. La quarta demana vetllar per treure els símbols religiosos dels edificis públics, llevat dels que es puguin considerar patrimoni històric o artístic. La cinquena és vetllar per l'efectivitat del culte en els enterraments. La sisena és la referent als serveis religiosos a l'Hospital.

Abans d'explicar les demandes, Garcia va argumentar: "Avui tenim una quantitat de catalans d'una pluralitat religiosa com mai hem tingut" i va seguir dient que "per tant, pensem que cal adaptar-se al nou temps". A més, va explicar que "la laïcitat que proposem no sols és la separació i autonomia entre estat i religió, ni limitar-nos al reconeixement de les creences existents". Va indicar que es vol "una postura activa per construir una convivència en pau i entre iguals".

Davant d'això va recordar que "en el moment de presentar-se a les eleccions cap partit pretén fer-ho amb una creença religiosa concreta i, de fet, fem un flac favor si, en governar, ens transformem en creients que afavorim i donem un tracte de favor a una religió, en el nostre cas la catòlica".

Garcia va indicar que l'Ajuntament -segons el seu criteri- pot ser un agent de canvi d'avenç en tots els àmbits polítics, social, cultural o un agent que frena els canvis i espera que sigui la societat que l'empenyi a fer aquests canvis. "Siguem proactius i no un factor de fre", va demanar.
"Potser a la llarga estem afavorint que fruit del que considerem que és un tracte desigual, en algun moment es puguin presentar candidatures amb el perfil d'aquells que es veuen menystinguts i diferenciats", va valorar.

Les respostes

Lluís Rubió, de la CUP, va exposar que qualsevol manifestació de caràcter religiós ha de ser privada. Va opinar que és "una qüestió de drets individuals de les persones i no de les institucions i, per tant, cadascú és lliure de ser o no religiós, però l'administració ha de ser laica". També va recordar que "les relacions entre l'administració i la religió actuals tenen l'origen en un anacrònic acord entre el Concordat i l'Estat fet en temps de la Transició" i va explicar que en "basant-se en aquest acord, l'església espanyola s'assegura una preferència en fiscalitat i ensenyament".

Anna Barnadas, d'ERC, va argumentar el vot contrari a la moció. "Si una persona et convida a un acte i no vas a l'acte, aquella persona se sentirà menystinguda". Va indicar que tot i ser un partit laic, el fet que els regidors assisteixin a un acte religiós no hauria de ser cap problema".

L'alcalde Josep Maria Corominas va defensar la posició de CiU, contrària a la moció. "Estem d'acord amb els primers apartats", va exposar, afeguint que "l'administració hauria de ser laica". Això no obstant, va valorar que no assistir als actes religiosos seria discriminar. "Al ramadà no sols ens donen un lloc preferencial, sinó que ens demanen parlar", va explicar.

Després de dir que els temes de l'Hospital s'han de tractar a l'Hospital, Corominas va recordar l'existència d'un conveni entre Salut i l'Hospital que assenyala l'obligació de tenir un espai catòlic dins el centre. Va indicar que han solucionat l'ús de l'espai confessional amb l'ajut del Grup de Diàleg Interreligiós d'Olot.
Va aconsellar a Garcia que presenti les mocions per solucionar problemes i no per crear-ne on no n'hi han.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema