La commemoració del vintè aniversari deTurisme Garrotxa es va cloure amb el lliurament del primer premi de l'entitat a Josep Maria Prats, un dels seus impulsors. Amb un impuls inicial del Consell Comarcal de la Garrotxa, l'Associació d'Hostalatge de la Garrotxa i el Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, l'entitat va ser creada el 1996 i 20 anys després -segons va exposar el president de Turisme Garroxa, Eduard Llorà-, el turisme representa el 8% del Producte Interior Brut de la Garrotxa.

Es tracta d'una comarca que fa 20 anys començava a entrar en el concepte de turisme i en tant que sector econòmic quasi no existia. En el decurs de l'acte, José Antonio Donaire (professor de la Facultat de Turisme de la UdG) va explicar com millorar el que han aconseguit en turisme a la Garrotxa. Va posar en context que a diferència d'abans, ara no hi ha cap ciutat, muntanya ni parc que no aspiri a ser un centre important de turisme.

Per ser-ho va aconsellar fer una promoció sincera encarada a un consumidor que no vol ser un turista convencional i no es creu els elogis, sinó els inconvenients. Va indicar que el concepte de la família feliç dels seixanta no existeix i tendirà a desaparèixer per convertir-se en una comunitat. Alhora va avisar que el turista blanc i europeu serà una excepció i va aconsellar als professionals presents a aprendre a explicar el romànic a un xinès, cosa més complicada que fer-ho a un francès, però més seductora. També va avisar que no funcionarà cap estratègia turística que no sigui combinada. Va posar d'exemple: "Allò que és benefici per a Barcelona i Andorra també ho és per a Olot". Donaire va acabar el parlament amb una apologia del treball de les formigues.

Abans de començar l'acte, el conseller d'Empresa i Coneixement, Jordi Baiget, va explicar que la Generalitat ha creat les taxes turístiques per fer plans de turisme que serveixin per descentralitzar el turisme en base a una oferta de qualitat. Va explicar que amb les taxes han pogut generar en els dos darrers anys una inversió d'1,3 MEUR. Els plans de foment funcionen a través del sistema de meitats. Una part la posa la Generalitat i l'altra les administracions locals.