El Consell de Ministres està perdent el vici d´indultar delinqüents en les reunions executives dels divendres. L´any 2015 el va tancar amb només 75 concessions de gràcia -total, parcials o commutades-, la xifra més baixa dels últims 20 anys. És la segona vegada que la llista d´amnistiats se situa per sota dels centenar de persones -la primera va ser el 2014 amb 87- i també per segona vegada consecutiva no hi ha cap condemnat per un tribunal o sala penal de la província de Girona que hagi obtingut aquesta mesura de gràcia.

Aquesta tendència a la baixa en la concessió d´indults es va iniciar el 2013 quan el Consell de Ministres en va atorgar 204 a tot Espanya, en la xifra més baixa que es recordava fins al moment. Va ser el darrer any que un sentenciat pels jutjats gironins va obtenir una mesura de gràcia que va consistir a commutar una pena de sis mesos de presó per un delicte de lesions per un una multa de 360 euros.

Al llarg de 2015 van ser indultats 52 homes i 23 dones, en què va destacar el cas d´un funcionari de la Seguretat Social de Valladolid que va ser condemnat per revelació de secrets en haver facilitat milers de dades personals a agents de la Guàrdia Civil, la Policia Nacional i mútues laborals. La Confraria Penitencial de Nostra Senyora de la Pietat de Valladolid va aconseguir que se l´indultés per Setmana Santa.

La major part de les persones indultades l´any passat (32) havien sigut condemnades per delictes contra la salut pública, que és el més habitual per l´alt nombre de persones sentenciades per causes relacionades amb el tràfic de drogues en totes les seves vessants.

Delictes amb possibilitats

Els responsables del portal El indultómetro han realitzat un estudi dels darrers 20 anys per esbrinar quins són els delictes que tenen més possibilitats d´aconseguir una amnistia per part del Consell de Ministres: els comesos contra el medi ambient, els realitzats per funcionaris contra la llibertat individual, prevaricació de funcionaris públics i malversació.

Per contra, els assassinats -jutjats per tribunals populars- són els que menys amnisties aconse­gueixen.