Un equip internacional de científics, liderats per espanyols, ha reconstruït el procés de creació d'una nova espècie de bacteri en la naturalesa.
L'estudi, publicat a la revista The ISME Journal, ha estat realitzat per investigadors del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), en col·laboració amb la Institut de Craig Venter i la Universitat de Pennsilvània.
Prenent com a model d'estudi els bacteris verds del sofre que viuen sense oxigen en els fons de l'estany de Banyoles, els investigadors han reconstruït al detall el procés de creació d'una nova espècie de bacteri en la naturalesa.
A falta de reproducció sexual, els microbis compten amb mecanismes específics per intercanviar el seu material genètic. Això els permet desenvolupar resistències als antibiòtics o transformar soques bacterianes innòcues en perilloses, per exemple.
«En el nostre estudi hem pogut observar in situ com aquest intercanvi condiciona l'èxit o el fracàs d'una població de bacteris en la colonització de nous ambients i com, mitjançant segregació ecològica, apareix una nova espècie ràpidament», explica Emilio Casamayor, del Centre d'Estudis Avançats de Blanes.
Aquestes espècies reeixides en la naturalesa solen resistir-se a ser domesticades i estudiades en cultius de laboratori però els autors d'aquest estudi han salvat aquesta dificultat amb tècniques de metagenòmica en l'ADN extret de les aigües més profundes del llac de Banyoles i mitjançant reconstrucció bioinformàtica.
«Un cop purificat, fragmentat i seqüenciat l'ADN, reconstruïm mitjançant simulació per ordinador les peces específiques del genoma d'aquest bacteri reeixida», explica Casamayor.
I encara que «no disposem de l'organisme en sentit estricte, sí que hem pogut accedir als secrets que amaga el seu codi genètic i entendre les estratègies del seu èxit», afegeix.
L'èxit rau en els gens que els bacteris han anat prenent prestats d'altres espècies mitjançant mecanismes naturals, possiblement virus infecciosos que també han estat identificats en l'estudi, i que els permeten millorar les seves estratègies de captació de llum i poder viure en el fons del llac ric en sofre i gairebé a les fosques.
«La gran capacitat de dispersió dels bacteris i els seus números astronòmics al costat d'aquests mecanismes de sexualitat generen una infinitat de combinacions possibles d'accés a fragments de material genètic que acceleren extraordinàriament l'evolució microbiana», conclou l'investigador.
Els bacteris verds del sofre van ser una de les primeres formes de vida a la Terra que van desenvolupar la capacitat de fer la fotosíntesi amb àcid sulfhídric (H2S) i de fixar diòxid de carboni amb l'energia de la llum.
Ara, amb els resultats obtinguts per aquest estudi, Casamayor i la resta de l'equip d'investigadors recolzen la teoria que una vegada que la vida va aparèixer a la Terra, la diversificació de la vida microbiana va poder ser molt ràpida.
