Dissabte
Soldadets digitals
El procés ens deixa com herència un munt de pamflets digitals i molta gent obsessionada fins al punt que, si un dia es resol tot això, acabaran com en Rain Man, comptant mistos. Alguns són unionistes i altres independentistes.
No m´agraden els pamflets, siguin com siguin, perquè només aporten víscera. Em recorden els dels anys 30 del segle passat, que es conserven a les hemeroteques. Els editaven els partits de dretes i d´esquerres i servien per fer germinar l´odi.
Els actuals de caràcter independentista tenen tendència a presentar greuges i a ser victimistes, els de caràcter unionista són molt agressius i basen la seva estratègia en l´atac.
Sovint me´ls trobo davant dels nassos perquè entre els meus «amics» digitals hi ha gent molt obsessiva. Un dia em dedicaré a foragitar-los. Ja en tinc prou amb les meves, d´obsessions.
M´ha passat avui amb un pamflet digital unionista i quasi guerracivilista que explicava allò que alguns ens hem passat anys criticant, com és que a la cavalcada de Girona el rei negre no sigui un negre, sinó un prohom pintat. El més delirant de tot plegat és que la peça, sense firmar, culpa del greuge «racista» Carles Puigdemont. L´habilitat manipuladora dels soldadets digitals és fascinant.
Diumenge
Ressuscitar el Darder
El museu Darder de Banyoles vol recuperar els seus orígens, tornant a mostrar aquells sinistres fetus dins de recipients de vidre amb formol esgrogueït i tèrbol, cranis i pells humanes. També la inquietant col·lecció d´animals dissecats. Tot plegat es va emmagatzemar quan es va repatriar el negre dissecat cap a Botswana. En aquell moment, el Darder va deixar de ser el Darder, perquè va perdre el seu sentit de museu noucentista de rareses creat per un taxidermista aventurer. Un museu que s´havia congelat en el temps i que fascinava.
Ara el volen recuperar. Potser no està malament que, en l´era digital, es pugui redescobrir a la mainada d´avui aquesta exposició de la mort. A la canalla d´ahir ens provocava una excitant barreja de curiositat i morbositat. En tot cas no cal que dissequin ningú per a la nova aventura del Darder.
Dilluns Cadaqués
Fer-se ric de cop pot provocar una patologia que es diu mal gust. Tots en coneixem algun cas. Però a vegades són països sencers que s´enriqueixen i munten milionaris monuments al mal gust, com és el cas dels que estan banyats en petroli, que són capaços d´incrustar-se brillants a la dentadura, deixar que es transparentin feixos de bitllets de mil dòlars a les butxaques de les blanques xilabes, posar aixetes d´or als seus barcos o fer una pista d´esquí al mig de desert.
Ara ha aparegut un nou actor en aquest món dels nous rics. És la Xina, un país on els seus dirigents porten dècades buidant-lo d´ètica i de la seva rica cultura ancestral. Avui m´han mostrat imatges del presumpte Cadaqués xinès -batejat com a Kadakaisi- i em pregunto si no és possible evitar-ho. No hi ha manera de posar copyright al paisatge?
Dimarts Reforma horària
En l´actual procés de la reforma horària hi ha massa apòstols allunyats de la realitat. Massa il·luminats que elaboren doctrines sobre com hem de viure sense saber com vivim. A tots aquests els caldria passar pels escorxadors de carn o per alguns hotels de la costa per comprovar que ha renascut amb força l´esclavisme. Ara mateix plantejar construir un Neverland horari, només servirà per incidir en les diferències i privilegis.
La reforma horària que es divaga a Catalunya és, en realitat, una millora bàsicament per a funcionaris que no tindrà cap trasllat a la resta de ciutadans. Sempre que s´ha pretès introduir canvis socials fent servir l´administració com a laboratori, no ha funcionat. L´empresa en general -hi ha excepcions- només compleix si se l´obliga amb multes o amenaces. Entre diner i benestar, l´empresa no dubta.
Dimecres
Data de caducitat
La campanya Girona 10 va ser un encert que va aconseguir una impressionant repercussió mediàtica. Ara potser ha arribat el moment d´aturar-se i rumiar si l´esforç que representa posar 1.400 places hoteleres i més de 6 mil àpats a 10 euros, i fer una Girona low cost de cap de setmana, té el retorn publicitari de les campanyes anteriors.
En aquest món veloç, d´impactes i d´emocions que ràpid s´amortitzen, hi ha moments que cal saber quan una bona idea corre el perill de convertir-se en inèrcia.
Dijous Nous negrers
L´actual model d´Empreses de Treball Temporal va entrar amb força els anys noranta i aquí s´han quedat. Els sindicats van perdre la guerra contra les ETT. Ho demostren les dades, ja que en 7 anys quasi s´ha doblat el nombre de persones que treballen mitjançant una ETT a les comarques de Girona. Actualment n´hi ha gairebé 30.000. Això vol dir que 1 de cada 10 persones que treballen, ho fan a través d´una empresa d´aquestes.
Estem parlant de feines amb menys estabilitat que la nitroglicerina i que a vegades ofereixen contractes per unes quantes hores. Les ETT s´han convertit en els negrers del segle XXI.
Divendres
El carter d´Espanya
A Enric Millo se li han de reconèixer les seves grans capacitats de prestidigitador polític. D´un càrrec de bagatel·la, com és el de delegat del govern a Catalunya, n´està traient or. Ha aconseguit infiltrar-se en el centre del joc d´hòsties entre el govern català i espanyol, quan un delegat no decideix absolutament res, sinó que és un simple emissari. Millo és en realitat el carter de Rajoy i el secretari de Soraya perquè no té atribucions per decidir res ni per tenir iniciativa
