Ahir al matí, en Pere Bañeras, músic, al mateix temps que em felicitava pel reportatge del Dominical m'informava del traspàs d'aquest músic castelloní. Unes hores més tard, a Facebook, la Coral Castellonina posava la seva nota de condol del qui fou el fundador de l'agrupació.
Sabia del seu precari estat de salut per diverses fonts. Fa cosa de dos mesos em vaig posar en contacte amb ell per sol·licitar-li unes dades per a l'actualització del Diccionari biogràfic de l'Alt Empordà (2009), obra en la qual figurava. Sabia, també, que alguns músics l'anaven a veure de tant en tant per donar-li ànims. Finalment, la matinada del diumenge 4 de març ha acabat el seu patiment.
En Pere des de petit es va decantar per la música, la va viure i va fer que la gent de Castelló s'involucrés amb ella. Actualment Castelló, musicalment parlant, recull el que ell va sembrar a la dècada dels anys 80 del segle XX.
Va ser un dels deixebles del mestre Blanch de Castelló -amb qui s'inicià en el violí-, a la ciutat de Figueres ho fou de Camil·la Lloret i Arseni Corsellas. I, de nou a Castelló, en Pepito Genís li va ensenyar el trombó de vares i el fiscorn.
Va formar part de diverses formacions com la Cobla-Orquestra Catalunya, de Bordils; la Lira, de Sant Celoni; La Caravana, de Torroella de Montgrí; la Maravella, de Caldes; i La Principal de la Bisbal, amb la qual va viatjar arreu d'Espanya i d'Europa.
La guspira de la música a Castelló
Cortada va donar un fort impuls musical a Castelló d'Empúries des de dues vessants: la creació de la Coral Castellonina i de l'Escola Municipal de Música. L'any 1987 va fundar la Coral Castellonina, de la qual en va ser director fins a l'any 1996.
L'any següent va focalitzar els seus esforços en la pedagogia musical: va posar en marxa l'Escola Municipal de Música de Castelló d'Empúries, de la qual en fou nomenat director (1988-1/7/2007). A l'escola s'ensenyaren els instruments clàssics i de cobla, i ell mateix va ser professor de solfeig, piano, violí, fiscorn, trombó i trompeta.
Un altre dels objectius era ensenyar l'alumne a ser membre d'un grup, per això va crear diverses formacions musicals: el grup de corda, el grup de metall, l'orquestra i les cobles (Els Rossinyolets, l'Empordanesa i la Castellonina). Alguna d'aquestes formacions, juntament amb la Coral Castellonina, amenitzaren moltes festes i portaren la música a llocs com Portugal, Alemanya o Finlàndia.
L'arxiu de música de Pere Cortada
Cortada va iniciar un arxiu de música catalana, i de música de sardana de músics castellonins en particular, música per a cobla que va cedir a l'Escola de Música. En el moment de la seva jubilació l'arxiu constava de més de 5.000 particel-les de sardanes, 200 ballets d'esbart, manuscrits originals, música per a cobla, un gran repertori de cançons per a coral, música religiosa i material fotogràfic. Va impulsar la gravació de dos CD's de sardanes d'autors castellonins, un interpretat per La Principal de la Bisbal, i l'altre amb la cobla Els Rossinyolets.
