Són un col·lectiu «invisible», perquè amb prou feines es detecta, i que ha quedat durant anys en terra de ningú: són les persones amb una intel·ligència límit, és a dir, amb un coeficient intel·lectual a la frontera entre el llindar de la discapacitat (70) i els paràmetres que es consideren estàndard (85).
Per millorar la integració d'aquest col·lectiu, Catalunya treballa des de fa anys en un projecte pioner que vol ajudar a detectar i atendre aquestes persones i que ahir es va presentar a Girona en el marc d'unes jornades internacionals amb més de 200 experts d'arreu del món.
«Estem parlant d'un col·lectiu moltes vegades invisible que té unes dificultats enormes de tot tipus, sanitari i educatiu, que fan que no s'integrin correctament», explica el cap del servei de Discapacitat Intel·lectual de l'Institut d'Assistència, que ha treballat en el pla de suport encarregat per la Generalitat el 2014.
Malgrat que és difícil de quantificar, els experts calculen que entre un 3 i un 13% de la població té una intel·ligència límit, entre el 70 i el 85 de coeficient intel·lectual. «És aquest volum de gent el que ens fa pensar que cal un programa d'identificació el més primerenca possible i suport perquè no quedin en terra de ningú», detalla Novell, que assenyala que «a Catalunya ens honora ser sensibles a les poblacions vulnerables i oferir atenció especialitzada i transversal per atendre les persones amb discapacitat intel·lectual, que és el 0,07% de la població, i que no quedi desatesa». En canvi, aquest grup de gent que «té dificultats per dur a terme les seves vides de forma inclusiva» n'ha quedat al marge.
El primer repte dels experts, doncs, és establir un consens professional per detectar la intel·ligència límit. «És dificultós perquè de moment l'únic criteri vàlid que tenim actualment és el coeficient intel·lectual», indica Novell, que afegeix que malgrat que el 70% de les persones amb intel·ligència límit tenen vides «perfectament adaptades», detectar-los al més aviat millor ajudarà a atendre'ls millor des d'àmbits tan diversos com l'educatiu, el sanitari, el judicial o el laboral.
És per això que entre les recomanacions presentades ahir a Girona, que suposen una iniciativa pionera a escala internacional, hi ha la creació de «mecanismes de coordinació entre tots els que han de proporcionar suport perquè no ens passem la pilota els uns als altres», explica Novell, que posa com a exemple la necessitat d'un acompanyament per garantir la seva inserció laboral o que puguin accedir a un habitatge digne.
En paral·lel a la presentació del projecte català, que està impulsat pel Departament de Presidència, la jornada d'ahir organitzada per l'IAS i l'Idibgi també va servir perquè experts de països tan diversos com Austràlia, Turquia, els Estats Units o Azerbaidjan comencin a gestar un document d'abast internacional per millorar la detecció i abordatge del Funcionament Intel·lectual Límit.
Les conclusions d'aquest treball quedaran recollides en els pròxims mesos en el que s'anomenarà la «Declaració de Girona sobre l'impacte econòmic i social del Funcionament Intel·lectual Límit».
