La detecció de la dislèxia es dispara però no es diagnostica fins als 8 anys

Un canvi dels paràmetres internacionals abaixa el llindar i augmenta les deteccions, però la reeducació a l'escola ha d'esperar a la diagnosi oficial

17.07.2017 | 09:32
Tati Cortés, a la seva consulta de Llagostera. També en té a Barcelona i a la Clínica Girona.

Un canvi recent dels paràmetres internacionals per determinar que un infant pateix dislèxia ha disparat el nombre de diagnòstics d'aquest trastorn respecte a l'any passat. La consulta de la psicopedagoga i logopeda de Llagostera Tati Cortés a la Clínica Girona exemplifica aquest augment: fins al juny de 2017 havia diagnosticat dislèxia a 277 menors de 8 a 16 anys, més del doble que els 113 que va realitzar en tot el 2016.

Cortés informa que 1 de cada 8 escolars gironins tenen dislèxia. I pel que fa a sexes, 1 nena de cada 6 nens té aquest trastorn d'aprenentatge que afecta la lectoescriptura. El fracàs escolar n'és la conseqüència principal però també té efectes emocionals, com l'autoestima baixa, frustració i abandonament dels estudis. A més, la psicopedagoga avisa que «quan arriben a l'adolescència és molt probable que hi hagi bullying».

Un congrés a Barcelona va servir perquè diversos professionals com ella contrastessin l'augment de diagnòstics, que Cortés atribueix a la baixada del llindar marcat pel DSM-J, un manual d'Estats Units que conté totes les patologies diagnosticables per psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs. La seva última actualització data de 2015 i, segons l'experta, ha fet créixer el nombre de diagnòstics. També concreta que «abans es tenien en compte 3 ítems d'observació molt estandaritzats», mentre que «ara es tenen en compte 17 paràmetres diferents». Des del seu punt de vista, mentre que el manual internacional preveu la diagnosi de la dislèxia «des que els nens aprenen a escriure i llegir o discriminen fonemes», «els col·legis de Pedagogs i Logopedes, amb els que ens hem de regir, no diagnostiquen un nen dislèxic fins als 8 anys». Cortés aclareix que l'atenció individualitzada i les adaptacions d'Ensenyament depenen d'aquesta diagnosi, per la qual cosa afirma que «si se seguís el criteri internacional es treballaria millor». I afegeix que l'estadística deixa clara la necessitat d'avançar l'edat, ja que «les diagnosis es disparen quan es poden fer dictàmens».

Desconcert de les famílies

Fins a l'edat «oficial», la psicopedagoga assenyala que l'única via per a les famílies és acudir a un professional privat; i que «per poder atendre aquest nen a l'escola, cal barrejar-hi altres trastorns». Aquesta situació genera queixes i inquietud entre els pares perquè, «sense el diagnòstic, no entenen per què el seu fill no aprèn o no rep una atenció adaptada».

L'actualització dels criteris que han abaixat el llindar de la detecció de la dislèxia implica canvis com que «abans es mirava si el nen sabia llegir, descodificar les lletres, mentre que ara es tenen en compte l'ortografia, les paraules per minut que llegeix, si l'infant ho sap transmetre a nivell gràfic-motriu, els principis que fa servir per escriure, si la seva lateralització és bona [coordinació oculomanual]...»; al que s'hi afegeix la informació facilitada per la família sobre el comportament del menor a casa. Tot plegat es regula amb el protocol de detecció i actuació en la dislèxia Prodiscat, que s'ajusta als diferents cicles educatius. «És molt contradictori que hi hagi uns ítems d'observació des d'educació Infantil però no es pugui fer el diagnòstic des d'aquest nivell», lamenta Cortés.

Ara bé, un cop s'ha fet el diagnòstic afirma que el Departament d'Ensenyament destina tots els recursos adequats a les necessitats de l'alumne, per a qui es dissenya un pla individualitzat que adapta continguts i avaluació.

Sobre que aquest any hagi estat el primer de la selectivitat amb proves adaptades als estudiants amb dislèxia, Tati Cortés celebra l'avenç però afirma que «sempre anem tard», tenint en compte que el trastorn està tipificat des de 1998 i que aquest alumnat està acostumat a fer exàmens a part, perquè ha tingut plans individualitzats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

El president del Col·legi, Josep Vilaplana.
El Col·legi de Metges de Girona celebrarà 120 anys obrint-se a la ciutadania

El Col·legi de Metges de Girona celebrarà 120 anys obrint-se a la ciutadania

L'entitat, una de les més antigues de l'Estat, commemorarà l'efemèride amb conferències i llibres...

La Diputació augmenta el pressupost en 17 milions i abaixa el deute fins al 13%

La Diputació augmenta el pressupost en 17 milions i abaixa el deute fins al 13%

Els nous comptes aprovats pel govern i tres partits de l'oposició pugen a 132,9 milions d'euros,...

Creu Roja repartirà joguines a uns 3.600 infants gironins durant aquest Nadal

Creu Roja repartirà joguines a uns 3.600 infants gironins durant aquest Nadal

La campanya, que necessita recollir uns 7.200 joguets abans del 3 de gener, arribarà a menys...

El PDeCAT d´Olot decideix governar en minoria el que queda de mandat

El PDeCAT d´Olot decideix governar en minoria el que queda de mandat

No pacten amb ERC - El nou cartipàs redistribueix les àrees que tenia el PSC, exsoci de govern

Científics de Mèxic i l´Índia participaran al Congrés Mundial de Volcans d´Olot

Científics de Mèxic i l´Índia participaran al Congrés Mundial de Volcans d´Olot

Els ponents exposaran treballs de riscos volcànics i de turisme ?L'organització ha iniciat les...

Un turisme s´encasta sota un camió en una rotonda d´Olot

Un turisme s´encasta sota un camió en una rotonda d´Olot

L'impacte va tenir lloc en un giratori en un moment de força trànsit de conductors que es dirigien...

Enllaços recomanats: Premis cinema