La detecció de la dislèxia es dispara però no es diagnostica fins als 8 anys

Un canvi dels paràmetres internacionals abaixa el llindar i augmenta les deteccions, però la reeducació a l'escola ha d'esperar a la diagnosi oficial

17.07.2017 | 09:32
Tati Cortés, a la seva consulta de Llagostera. També en té a Barcelona i a la Clínica Girona.

Un canvi recent dels paràmetres internacionals per determinar que un infant pateix dislèxia ha disparat el nombre de diagnòstics d'aquest trastorn respecte a l'any passat. La consulta de la psicopedagoga i logopeda de Llagostera Tati Cortés a la Clínica Girona exemplifica aquest augment: fins al juny de 2017 havia diagnosticat dislèxia a 277 menors de 8 a 16 anys, més del doble que els 113 que va realitzar en tot el 2016.

Cortés informa que 1 de cada 8 escolars gironins tenen dislèxia. I pel que fa a sexes, 1 nena de cada 6 nens té aquest trastorn d'aprenentatge que afecta la lectoescriptura. El fracàs escolar n'és la conseqüència principal però també té efectes emocionals, com l'autoestima baixa, frustració i abandonament dels estudis. A més, la psicopedagoga avisa que «quan arriben a l'adolescència és molt probable que hi hagi bullying».

Un congrés a Barcelona va servir perquè diversos professionals com ella contrastessin l'augment de diagnòstics, que Cortés atribueix a la baixada del llindar marcat pel DSM-J, un manual d'Estats Units que conté totes les patologies diagnosticables per psicòlegs, pedagogs i psicopedagogs. La seva última actualització data de 2015 i, segons l'experta, ha fet créixer el nombre de diagnòstics. També concreta que «abans es tenien en compte 3 ítems d'observació molt estandaritzats», mentre que «ara es tenen en compte 17 paràmetres diferents». Des del seu punt de vista, mentre que el manual internacional preveu la diagnosi de la dislèxia «des que els nens aprenen a escriure i llegir o discriminen fonemes», «els col·legis de Pedagogs i Logopedes, amb els que ens hem de regir, no diagnostiquen un nen dislèxic fins als 8 anys». Cortés aclareix que l'atenció individualitzada i les adaptacions d'Ensenyament depenen d'aquesta diagnosi, per la qual cosa afirma que «si se seguís el criteri internacional es treballaria millor». I afegeix que l'estadística deixa clara la necessitat d'avançar l'edat, ja que «les diagnosis es disparen quan es poden fer dictàmens».

Desconcert de les famílies

Fins a l'edat «oficial», la psicopedagoga assenyala que l'única via per a les famílies és acudir a un professional privat; i que «per poder atendre aquest nen a l'escola, cal barrejar-hi altres trastorns». Aquesta situació genera queixes i inquietud entre els pares perquè, «sense el diagnòstic, no entenen per què el seu fill no aprèn o no rep una atenció adaptada».

L'actualització dels criteris que han abaixat el llindar de la detecció de la dislèxia implica canvis com que «abans es mirava si el nen sabia llegir, descodificar les lletres, mentre que ara es tenen en compte l'ortografia, les paraules per minut que llegeix, si l'infant ho sap transmetre a nivell gràfic-motriu, els principis que fa servir per escriure, si la seva lateralització és bona [coordinació oculomanual]...»; al que s'hi afegeix la informació facilitada per la família sobre el comportament del menor a casa. Tot plegat es regula amb el protocol de detecció i actuació en la dislèxia Prodiscat, que s'ajusta als diferents cicles educatius. «És molt contradictori que hi hagi uns ítems d'observació des d'educació Infantil però no es pugui fer el diagnòstic des d'aquest nivell», lamenta Cortés.

Ara bé, un cop s'ha fet el diagnòstic afirma que el Departament d'Ensenyament destina tots els recursos adequats a les necessitats de l'alumne, per a qui es dissenya un pla individualitzat que adapta continguts i avaluació.

Sobre que aquest any hagi estat el primer de la selectivitat amb proves adaptades als estudiants amb dislèxia, Tati Cortés celebra l'avenç però afirma que «sempre anem tard», tenint en compte que el trastorn està tipificat des de 1998 i que aquest alumnat està acostumat a fer exàmens a part, perquè ha tingut plans individualitzats.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Comarques

Les propostes per sortir de casa

Les propostes per sortir de casa

David Bustamente a Roses, la música d'Estopa i de Norah Jones al Festival de Cap Roig, una matí de...

Les entitats socials del Clúster Èxit milloren l´ocupabilitat de 200 gironins amb risc social

Les entitats socials del Clúster Èxit milloren l´ocupabilitat de 200 gironins amb risc social

Nou alumnes d'un curs d'operador carni realitzat per la Fundació Astrid 21 aconsegueixen un...

Les residències i serveis per a la gent gran denuncien que han arribat al límit

Les residències i serveis per a la gent gran denuncien que han arribat al límit

Associacions de centres, federacions i sindicats amb serveis a Girona reclamen 300 milions en 3 anys

Unió de Pagesos exigeix 320.000 € més pels danys de la grip aviària

Unió de Pagesos exigeix 320.000 € més pels danys de la grip aviària

Les explotacions afectades consideren que els diners de la indemnització són insuficients per...

El PDeCAT critica la cancel·lació de l´N-II desdoblada de Tordera a Maçanet

El PDeCAT critica la cancel·lació de l´N-II desdoblada de Tordera a Maçanet

El partit utilitza la carretera per exemplificar l'incompliment pressupostari de l'Estat a Girona

Enllaços recomanats: Premis cinema