El presumpte cervell que va planejar els atemptats de Barcelona i va captar i va radicalitzar els terroristes que van executar la barbàrie de la setmana passada, l'imam Abdelbaki Es Satty, ja figurava als Fitxers d'Interns d'Especial Seguiment (FIES) d'Institucions Penitenciàries com a pres perillós «pel seu caràcter radical salafista». Fa només un any va anar a una oficina pública de Castelló per sol·licitar que li retiressin aquests antecedents penitenciaris, dos anys després de complir una condemna de quatre anys per tràfic de drogues a la presó de Castelló I. Segons recorda el funcionari que el va atendre en aquell moment, i que el va remetre als jutjats de vigilància penitenciària, Es Satty li va preguntar com podia cancel·lar aquests informes penitenciaris, un cop complerta la seva pena, per poder viatjar a Bèlgica.

No obstant això, el Jutjat Contenciós-Administratiu número dos de Castelló no va tenir en copte aquesta condició en la sentència de març de 2015 per la qual paralitzava la seva expulsió del país. De fet, el jutge va argumentar que «l'amenaça contra l'ordre públic o la seguretat no era actual», segons recull la sentència. Aquesta manca de comunicació entre Institucions Penitenciàries i l'administració judicial va permetre que la resolució d'abril de 2014, que decretava l'expulsió del territori estatal de l'ara identificat pels gihadistes detinguts com a cap de la cèl·lula terrorista, quedés sense efecte.

Per al magistrat del contenciós-administratiu de Castelló van tenir més importància els arguments esgrimits en el recurs presentat per l'imam, resident estranger de llarga durada, que va demostrar un arrelament laboral a Espanya després d'haver cotitzat 1.098 dies a la Seguretat Social, així com una « inexistència de vincles amb el seu país d'origen».

Segons la sentència del Jutjat Contenciós-Administratiu número 2 de Castelló, encara que el delicte comès va ser castigat per un jutjat penal de Ceuta amb una pena superior a un any de presó, concretament a quatre anys i un mes de presó per un delicte de tràfic de drogues sense greu dany a la salut, es tracta d'«un sol fet delictiu llunyà en el temps». El delicte va ser comès l'1 de gener del 2010. Així mateix, el recurrent va acreditar «un evident arrelament laboral a Espanya, que demostra amb els seus repetits esforços d'integració en la societat espanyola».

Per tot això, i sense que tingués constància que el condemnat havia figurat com a pres d'especial seguiment pel seu «caràcter radical salafista», el jutge va decidir estimar el recurs en entendre que la seva expulsió del territori estatal «vulnerava el principi de proporcionalitat». Des de l'Advocacia de l'Estat es va advertir del risc de paralitzar l'expulsió que havia estat decidida i es va sol·licitar «la inadmissibilitat del recurs d'apel·lació en plantejar el recurrent qüestions noves no plantejades en la instància, i que per tant no havien estat sotmeses al principi de contradicció».

Fill d'una vídua espanyola

Nascut al Marroc l'any 1973, Abdelbaki Es Satty, imam de la comunitat islàmica de Ripoll, va esgrimir per paralitzar la seva expulsió del país el 2014 que va arribar a Espanya sent molt jove, amb tot just 16 anys, aportant així el llibre d'escolaritat del seu ensenyament bàsic . Tanmateix, la seva residència a Espanya consta des del 1999, quan ja tenia 26 anys. De la mateixa manera, també va destacar el fet que és fill de mare nacionalitzada espanyola, amb qui residia al costat dels seus germans i el seu marit espanyol, que segons va al·legar davant del jutge, pateix una discapacitat del 65% i necessita rebre un tractament mèdic continu. Respecte el seu pare, únicament va manifestar que havia mort, però sense concretar-ne les causes.

Aquesta manca de vincles familiars o socials al seu país d'origen, així com el fet que la seva filla i també la seva mare residissin a Espanya, haver comprat un habitatge en els darrers anys i trobar-se donat d'alta com a autònom en un comerç al detall, li va servir al presumpte gihadista per poder eludir l'ordre d'expulsió que tenia data del 22 d'abril de l'any 2014, que li prohibia l'entrada a l'espai Shengen per un període de cinc anys.

Dos anys abans que planegés presumptament les massacres comeses a Barcelona i Cambrils, que va causar la mort d'un total de quinze persones, el magistrat de Castelló que va cancel·lar la seva expulsió remarcava en la seva sentència: «No pot considerar-se que estiguem davant d'un supòsit d'amenaça real i efectiva , ja que se li ha concedit la remissió condicional i ha transcorregut el termini imposat, el que denota clarament una absència de perillositat».

Especial seguiment

En tot cas, no ho consideraven així des d'Institucions Penitenciàries, on seguia constant com a pres d'especial seguiment pel seu caràcter radical salafista, d'acord amb les seves suposades vinculacions amb alguns dels detinguts en els atemptats de l'11 de març de l'any 2004, segons els serveis d'Informació de la Guàrdia Civil. Ni tampoc l'advocacia de l'Estat, que va insistir que apreciava «l'existència d'un cas concret d'amenaça real i suficientment greu per a l'ordre públic, unit al fet que té pocs vincles amb aquest país, ja que el domicili que legalment té establert es troba molt lluny». Tot això no va evitar que Es Satty s'establís a Ripoll i des d'allà captés joves per a la causa del terror.