Els bolets no volen sortir, resten amagats sota terra a l'espera de rebre unes gotes d'aigua que els revifi. Els boscos de Catalunya presenten una situació de sequera preocupant que es pot detectar només en passejar enmig del boscam i veure la falta de verdor generalitzada. El pic d'aquesta situació d'aridesa i manca de pluviositat es concentra a l'estiu, concretament en les dues onades de calor severes que han agitat tots els termòmetres enfilant-se per sobre dels 40 graus. A més a més, la carència de pluges al llarg de l'any ha provocat que els espais naturals de vegetació es ressequin, fent que els primers bolets de les cotes altes de muntanya els costi déu i ajuda poder treure el cap.
Els experts asseguren que la borrasca acompanyada de pluges abundants que ha arribat a finals d'aquesta setmana podria modificar una mica el panorama, però no hi ha cap garantia que la quantitat d'aigua que caigui sigui suficient per recuperar una temporada boletaire que molts donen per gairebé perduda. Jordi Zapata, tècnic del Museu dels Volcans d'Olot i observador meteorològic, confessa que «el que tenim ara està fatal perquè aquesta sequera tan impressionant ha afectat molt la vegetació, fent que els micelis dels fongs quedin encongits esperant que entrin les pluges».
Ara per ara, el tècnic reconeix que encara «no hi ha hagut cap punt de Catalunya on hàgim pogut collir bolets», tenint en compte que en els boscams d'alta muntanya el mes d'agost ja se'n comencen a trobar. Mireia Oliva, biòloga botànica i professora a l'Escola Agrària Forestal de Santa Coloma de Farners, apunta que «els bolets per créixer el que volen és humitat i, amb la sequera horrorosa que hi ha, es preveu una mala temporada».
Prediccions hipotètiques
Ara per ara no podem saber què passarà en el futur, però els especialistes consideren que hauria de ploure força per recuperar la humitat necessària perquè els fongs s'alimentin i floreixin. La realitat és que les primeres collites que es realitzen a les copes altes de muntanya durant el mes d'agost i primers de setembre són gairebé nul·les. «Estem parlant de la zona del Solsonès, del Berguedà, de la Cerdanya i del Ripollès», regions fresques properes als Pirineus on, en unes condicions climàtiques normals, es començarien a observar ceps, alguns rovellons. Zapata afegeix que després dels primers bolets de muntanya i ben entrat el setembre, es comencen a caçar bolets a cotes més baixes, com ara a la comarca de la Garrotxa.
En funció del temps que faci, «pels volts de Sant Lluc, que és a mitjan octubre, es comencen a collir ja bolets més típics com els rovellons . A mesura que van passant els dies, les condicions òptimes per als bolets es desplacen a les cotes més pròximes al nivell del mar. És llavors quan «aquesta eclosió de fongs es desplaça cap a comarques com la Selva, el Gironès o el Pla de l'Estany, fins que el desembre entrem a collir bolets vora el mar», anota l'observador olotí.
En aquests moments, el que seria el preludi de la temporada central i més productiva de bolets està essent «totalment negativa, ja que no hi ha ni un bolet», confessa Zapata. El mateix sosté que hem d'esperar un episodi de pluges i, a partir d'aleshores, deixar entre deu i quinze dies de marge perquè els micelis, que serien les estructures base dels bolets, puguin sobresortir i donar el seu fruit. Les actuals condicions d'ariditat redueixen clarament el temps de recollida dels fongs inicials, fent que la temporada de muntanya sigui especialment breu. A les comarques prelitorals i litorals, la temporada més potent i fructífera comença més tard, fet que ens porta a fer hipotètiques prediccions sense una validesa fàctica. Així ho confirma Zapata: «Ara la inèrcia és dir que la temporada és molt dolenta perquè ha fet molta calor, però si tenim un final de tardor humit, pot ser que cap a mitjan novembre i desembre tinguem bolets aquí a les Gavarres».
Malgrat tot, el professional del Museu dels Volcans d'Olot reconeix que «a curt termini, la temporada no té gaire bon aspecte». El mateix sosté que els bolets són un producte comercial que mou una gran quantitat de diners, ja sigui pel tipus de turisme que hi ha al seu darrere com per la compravenda que es realitza als mercats. A hores d'ara, els bolets de les parades són de l'estranger perquè els d'aquí tenen mandra de sortir.
