Espontània i gratuïta és la música que s'interpreta als carrers i places de Besalú. Ara, a més, ha de ser variada i sobretot tenir bona qualitat. Per tal de garantir que els visitants de la vila més turística de la Garrotxa no pateixin estridències, monotonies ni galls, l'Ajuntament de Besalú que vulguin acompanyar amb música els visitants que omplen la localitat en temps de vacances.
Així doncs, la principal condició per poder interpretar a Besalú, sigui en apel·lació a la generositat dels vianants o per personal gaudi, és haver actuat davant de la comissió. Un cop demostrada la vàlua, la comissió donarà un carnet als músics que els permetrà establir-se en els llocs que desitgin sempre que no romanguin en excés en un mateix lloc, per consideració a les persones que viuen o treballen a prop.
Ara, pels carrers i places de Besalú s'hi pot escoltar com una banda interpreta Lo cant de València, com una cobla transmet una sardana per escoltar o com un grup excel·leix en alguna variant del jazz. També hi ha músics que recuperen la música medieval amb gralles i flautes. O senzillament una persona que fa anar un piano de manubri o que toca els platerets.
La modificació de l'ordenança reguladora de la música sempre que els intèrprets seleccionin programes melòdics i suaus.
L'ordenança prohibeix els excessos i les monotonies. És a dir, els músics hauran de tenir un repertori variat i en cap cas podran repetir, en períodes breus, les mateixes peces musicals.
Tampoc estan permesos els excessos: el so emès pels músics no podrà passar dels 65 decibels. També és negat utilitzar instruments que per les seves característiques sonores puguin ocasionar molèsties, sobretot trompetes sense sordina, percussió amb pell de timbal o platerets de metalls.
La qüestió estètica
Pel que fa a la imatge, els músics no podran anar acompanyats d'animals. L'escena del noi que toca la flauta amb un gos al costat no existirà.
A Besalú, el més vist és el músic vestit amb roba medieval. Gonelles, sobrevestes, orelleres de cuir i barrets de vellut amb ploma són el que porten els músics de les grans diades medievals de la vila: Besalú Medieval i Besalú Ciutat Jueva.
Hi ha els músics que combinen la roba amb l'estil de jazz que interpreten. Per exemple, amb un borsalino al cap, una jaqueta de pota de gall i una corbata florejada damunt d'una camisa groga, un noi es retorça amb la melodia del saxo que bufa amb delit i un grup variat de turistes li segueix la música amb doblegades de genolls i tremolors de malucs, a l'ombra dels arbres de la plaça de la Llibertat. També hi ha els que porten l'uniforme del seu grup, banda o cobla.
Com en la música, en el fet de vestir estan permesos tots els estils, però amb els límits establerts per l'ordenança de civisme i convivència vilatana.
Els músics hauran de mantenir nets els llocs d'actuació i els seus voltants; durant l'actuació i quan estigui acabada.
Per a tots els casos, l'Ajuntament de Besalú té la capacitat de retirar l'acreditació a aquells músics o grups que incompleixin la normativa. Si ho fan dues vegades, ja no podran tornar-hi.
