L'Institut Català de la Salut a Girona i l'Institut d'Assistència Sanitària potencien el cribratge de la retinopatia diabètica, la principal causa de ceguesa en adults joves, des dels centres ambulatoris. Es tracta d'una de les principals complicacions de la diabetis mellitus tipus 2, i afecta entre dos i tres de cada deu afectats d'aquest trastorn metabòlic que pateix el 14% de la població. Detectar-la a temps i començar el tractament evita la progressió de la ceguesa en prop d'un 90% dels casos, per això s'està impulsant el cribratge des dels ambulatoris, per facilitar encara més als pacients l'accés al diagnòstic i al tractament.
Amb aquest objectiu, l'any 2006 el Servei Català de la Salut (CatSalut) va adquirir sis retinògrafs que va distribuir en diversos centres d'atenció primària de l'ICS a Girona i que donaven cobertura a la ciutadania de tota la regió sanitària. Aquests aparells permeten treure imatges del fons de l'ull per comprovar el seu estat i així poder-hi fer les actuacions oportunes, en cas que es detecti patologia. Els pacients havien de traslladar-se al centre més proper on hi hagués algun dels sis aparells per fer-se una retinografia, i totes les proves que es feien a la regió eren estudiades per un grup reduït de professionals de medicina de família que s'havien format per interpretar-les.
En els darrers anys, s'ha donat un important impuls al cribratge de la retinopatia diabètica i només l'any 2017, als centres de l'ICS a Girona es van realitzar 3.080 retinografies. Actualment, l'ICS Girona ja disposa d'onze retinògrafs instal·lats als principals ambulatoris del territori i el 80% dels metges de família han estat formats per interpretar les retinografies. Actualment, les retinografies les fan els professionals d'infermeria dels centres on hi ha els aparells, la imatge s'aboca a la història clínica del pacient i és el seu metge o metgessa de capçalera qui interpreta i l'informa del resultat.
La importància de la prova
Tot pacient diabètic s'hauria de fer un cribratge en el moment que es diagnostica la diabetis tipus 2. En cas que la retinografia evidenciï que no hi ha patologia, la prova s'ha de repetir al cap de dos anys. Si es detecta una retinopatia lleu, es repeteix al cap d'un any. En el cas que sigui moderada o greu, es deriva el pacient a oftalmologia.
Segons dades de Catalunya de l'any 2013, un 12,3% dels pacients als quals es fa una retinografia presenta algun grau de patologia, que en la majoria dels casos és lleu. Aquest fet es deu a què cada vegada es fa un millor seguiment als pacients diabètics i això afavoreix que la prevalença i la incidència de la retinopatia diabètica sigui menor.
Per tal que no aparegui la retinopatia, s'han d'evitar els factors de risc, de manera que els professionals de medicina i infermeria d'atenció familiar i comunitària també fan un seguiment de la diabetis amb controls de glicèmia, pressió arterial i lípids, a més d'educar els pacients sobre la importància de seguir una alimentació saludable i de realitzar activitat física.
S'estima que la cobertura de retinografies en la nostra població és d'aproximadament el 60%. Amb tot, cal insistir en la necessitat que els pacients prenguin consciència de la importància de fer-se aquesta prova.
