El Ministeri d'Agricultura ha concedit dotze llicències per pescar corall vermell en aigües exteriors entre Begur i Arenys de Mar, just a tocar de l'àmbit inclòs a la moratòria de la Generalitat. El Departament d'Agricultura va anunciar la mesura l'any passat i va fer públic que es començaria a aplicar aquest 2018 i fins al 2027 suspenent els permisos que es donaven en aigües interiors (sota la seva competència) des del Cap de Begur fins a la frontera francesa.

La limitació tenia l'objectiu evitar que Catalunya perdi les darreres colònies que té d'aquesta espècie. La mesura es va adoptar després d'encarregar un informe a un grup de científics, que va concloure que el 90% de les poblacions en aigües catalanes tenen un estat de conservació "crític".

El director general de Pesca, Sergi Tudela, ha explicat que hi ha un decret estatal que estableix que quan una comunitat autònoma fixa una zona de veda, automàticament el Ministeri d'Agricultura es compromet a aplicar-ho en les aigües adjacents i exteriors (de la seva jurisdicció). De fet, segons diu van mantenir diverses reunions amb el Ministeri per veure com s'abordarien les restriccions i "hi va haver bona sintonia".

Tudela assegura que la sorpresa ha arribat en veure que l'Estat ha concedit dotze llicències a Catalunya, a la zona que va just al sud de l'àmbit afectat per la moratòria. Els permisos permetran a dotze pescadors extreure corall vermell des de Begur fins a Arenys de Mar.

Segons el responsable de Pesca, el Ministeri considera que les restriccions només s'havien d'aplicar a les aigües exteriors immediatament properes a l'àmbit restringit. En canvi, la Generalitat creu que s'havia d'estendre a les zones properes. Tudela assegura que, precisament, en aquesta zona hi queda molt poc corall i "gairebé tot el que hi ha està per sota de la talla de captura reglamentària".

Per això, diu, al desembre els van enviar una carta demanant que reconsideressin la decisió però assegura que no han obtingut resposta. "Les llicències són fermes", afirma. En aquest sentit, diu que la situació és "absurda" perquè en una zona molt petita s'hi podran concentrar "fins a dotze persones a picar corall cada dia durant dos anys". Això afectarà, afegeix, indrets de gran valor com les Illes Formigues però també en poblacions com Tossa o Lloret de Mar.

Tudela diu que l'Estat adopta aquest tipus de mesures mentre es "vanta de protegir la biodiversitat" i alerta que la concessió d'aquest permisos no només pot complicar la sobreexplotació de l'espècie sinó també el control que s'exerceixi sobre les zones on hi ha la prohibició. "Si ja de per si sempre ha estat difícil, ara encara ho pot ser més".

El territori s'organitza en contra

La concessió de les llicències ha deixat "perplexos" els diferents moviments de protecció del territori afectat. El president de l'Associació d'Amics de les Illes Formigues, Jordi Sistach, considera que els permisos per extreure corall són "nefastos" i creu que el govern espanyol va "en contra de les decisions autonòmiques i de les de la Unió Europea".

El representant de l'associació ha explicat que ha començat a "treballar en xarxa" amb altres entitats per tal de fer "tot el possible" per evitar l'extracció del corall. L'entitat alerta que es tracta d'un ésser viu que tarda molt a créixer i, si no es controla l'evolució, s'anirà "cap a la desaparició total".

Sistach ha remarcat que la moratòria impulsada per la Generalitat estava pensada per "protegir" el corall. L'associació assegura que "buscaran la conscienciació" per evitar que es facin efectives les llicències.

Una espècie en "perill"

El corall vermell (Corallium rubrum) es distribueix pel Mediterrani i aigües atlàntiques adjacents i ha estat sotmès des de temps antics a una activitat extractiva pel seu ús en joieria.

Es tracta d'una espècie de creixement molt lent i molt sensible a la sobreexplotació. Les seves colònies donen refugi a moltes espècies de peixos i invertebrats i conformen un hàbitat d'interès pesquer, el coral·ligen, protegit per diverses normatives europees com el Reglament de Mesures tècniques del Mediterrani i la Directiva Hàbitats.

El 2015 el corall vermell va ser elevat a la categoria "en perill d'extinció" a la llista vermella elaborada per la Unió Internacional per la Conservació de la Natura (UICN).