Tothom coneix el Citroën 2 cavalls i en té alguna història per explicar. Una explicació d'experiències és el que portarà cada un dels Citroëns 2 cavalls que el Motor Antic Garrotxa exposarà al pati de l'hospital Sant Jaume d'Olot en la diada del Primer de Maig i en l'àmbit de la Fira de Primavera d'Olot.
El motiu de la mostra és el seixantè aniversari del popular 2 cavalls. Començat a ser produït en sèrie el 1948, va complir els objectius dels enginyers i va ser un cotxe econòmic i fiable durant dècades. Va donar tan bon resultat que entre el 1948 i el 1990 la casa Citroën en va produir 3.872.583 unitats.
Un expert en 2 cavalls és Ricard Galindo, del garatge Ricard, al passeig de Barcelona, 10 d'Olot. Ell mateix n'havia tingut un que el feia servir per anar a Andorra amb la família. Explica que es tracta d'un cotxe divertit de conduir per la suspensió. Era un cotxe amb suspensió independent a les quatre rodes. Les rodes del davant estaven connectades amb les del darrere en cada costat del cotxe. A més, tenia frens hidràulics a cada roda. El Citroën 2 cavalls encara tenia més avantatges propis que el van inserir dins de la història de l'automobilisme.
Galindo explica que era un cotxe agradable de reparar perquè el motor es podia desmuntar d'una manera molt fàcil i la resta d'elements, com ara la caixa de canvi, la transmissió, el diferencial? també eren molts senzills. Segons ell, la mecànica senzilla i pràctica del 2 cavalls feia que les reparacions fossin econòmiques.
A l'exposició hi haurà almenys 10 vehicles fets amb el motor 2 cavalls. Els organitzadors han ajuntat alguns dels models més populars del cotxes de la casa Citroën que van ser produïts en el context de la potència fiscal de 2 cavalls. Galindo enumera el Citroën furgoneta, el Citroën Méhari, el Citroën Dyane, el Citroën Ami 6 Break, el Sahara (amb tracció a les 4 rodes), el Bijou i altres.
Cada model de 2 cavalls tenia una funció en la vida de les persones. Durant anys el Citroën 6 va ser el cotxe familiar dels àmbits rurals de França i de Catalunya, el Citroën furgoneta va marcar la vida laboral de generacions de professionals de les reparacions elèctriques, de la lampisteria, de la fusteria? La furgoneta era coneguda de manera popular com el «Sitrell». Era un decapotable que a l'estiu feia gaudir els joves. Tenia una capota de lona que s'enrotllava com una cortina a l'altura del vidre de darrere i era un cotxe que per la seva suspensió no bolcava mai. Era espectacular veure com la carrosseria es tombava damunt de les rodes en les corbes tancades.
El Citroën en les seves versions de furgoneta i de turisme tenia un preu nou de 74.000 pessetes, segons un anunci d'Auto Record, al carrer Lorenzana d'Olot, el 1966. Era un preu que li donava molta força en la lluita que mantenia amb els seus competidors: el Seat 600 i el Renault Gordini. Aquesta circumstància el va convertir en el vehicle de moltes famílies de l'època.
Ara s'ha convertit en un vehicle de col·lecció, sobretot a França. Encara que a Catalunya també té una base d'entusiastes considerable. Segons Galindo, ara comprar un Citroën per gaudir-lo en trobades i rutes de persones que estimen els vehicles clàssics pot costar entre 1.000 i 6.000 euros, segons sigui l'estat de conservació. Galindo el considera un vehicle buscat que interessa i amb el temps ho farà més. Els motius són les històries personals d'un dels cotxes més populars del món. Molta gent hi retrobarà la seva en els vehicles exposats a la Fira de Primavera d'Olot.
