Del bressol a la cuneta és el títol d'un llibre que fou presentat a Les Bernardes de Salt, el divendres dia 3 d'abril, davant una munió de gent, que intuïa l'interès profund d'aquesta singular biografia de Pere Sureda Corominas, escrita, després de llargs anys d'esforç documental, pel seu propi fill pòstum, Pere Joan Sureda i Canals. El llibre, amb les seves 500 pàgines d'una edició digna, pulcra, manejable, és una aportació històrica important al dia a dia saltenc, des de principis del segle XX. És la història d'un home que va viure amb una intensitat insòlita els seus 32 anys d'impressionant plenitud. Passo cada dia pel carrer de la Unió, i em sembla que casa seva encara fa olor de taller de fusteria i vernís àcid. A quatre passes, l'antic lloc de les Clarisses de Salt, i Sant Cugat, al fons, com l'esperó de proa de la fe, i Santa Eugènia, a l'est, on va trobar la seva estimada Clarona. I Girona, laboriosa, i l'arquitecte Masó, mestre i amic. I al mig de tot això, a dins, a sobre, barrejat amb la vida, una família rica de fills, escola d'amor, de treball, de sobrietat, de sentit social i de fe. I un temps de tempesta al bell mig de l'entranya del poble. En Pere va navegar sempre amb una claredat de mestre, vessant el seu enamorament per Crist sobre el jovent saltenc amb el to vibrant dels primers cristians. El llibre necessita fer història per situar el personatge. Però el personatge transcendeix la història. La seva plenitud de vida esdevé referència. Una més de les referències que ens manquen. La seva mort, amb el cos estès com un Sant Crist, aclivellat, a la cuneta de la carretera de Girona a Figueres, ens parla de perdó, d'esperança, de santedat, enmig de qualsevol mar pel que ens hagi tocat navegar. És un llibre esperat fins i tot pels que no en tenen notícia. Té l'escalfor de la fe.