Després de captivar amb Cravan Vs Cravan (2002) i La Leyenda del tiempo (2006), el director Isaki Lacuesta (Girona, 1975) trenca ara amb la seva filmografia amb la seva tercera pel·lícula, Los Condenados, que s'estrenarà el 25 de setembre a la secció oficial del 57è Festival de Cine de Sant Sebastià. "Formalment hem trencat molt amb el que havíem fet fins ara", va manifestar ahir Lacuesta, que aposta ara per la ficció i els actors. Gravada a la selva del Perú, Los Condenados suposa "un canvi. Hem construït un guió, fruit d'un procés creatiu llarg, i a partir d'una història real". El resultat: un relat -no pas un document- entorn de la revolució i la lluita armada, que ahir es va projectar a l'Hospitalet de Llobregat.

Autor inquiet i d'enorme sensibilitat, Isaki Lacuesta ha rodat al Perú, Buenos Aires i Barcelona. El film escapa de l'espai, ja que l'espectador en cap moment sap on es desenvolupa exactament l'acció. El mateix succeeix amb el temps. "Hi ha una distància amb els personatges", diu Lacuesta. "D'aquesta manera, l'espectador pot ubicar-se i arribar a les seves mateixes conclusions", ha afegit.

El guió original de la cinta és del mateix Lacuesta i d'Isabel Campo Vilar, parella sentimental del director. El film, que competirà per la Concha d'Or al pròxim Festival de Sant Sebastià, reuneix dos guerrillers que feia 30 anys que no es veien. Es retroben a una excavació il·legal amb un objectiu comú: buscar el cos d'un tercer company desaparegut des de fa tres dècades. Però el temps transcorregut i els fantasmes del passat condicionaran la seva convivència. "I a la selva canviaran el punt de vista que tenien 30 anys abans", apunta Lacuesta.

Los Condenados aborda la lluita armada, "un tema inquietant, dels més importants de l'actualitat", ha assegurat Lacuesta, que va emprendre un viatge el 2003 a l'Amèrica Llatina, on va conèixer històries i persones relacionades amb els conflictes armats.

"La meva idea era un relat que reflexionés sobre un tema que porta a l'extrem el millor i el pitjor de tots nosaltres; un tema que ha marcat el segle XX per complet, i que ha fet un gran tomb des dels anys 70 fins ara", ha afirmat l'autor.

"Als anys 70, a l'Amèrica Llatina, la lluita armada es considerava com a força d'expressió", continua Lacuesta. "Avui, en canvi, la visió és diferent, i les noves generacions no entenen moltes coses del que passa entorn d'aquesta qüestió".

Filmada "d'una manera distant", Los Condenados conté "més empatia i emocions" en la narració que en el rodatge. La cinta és arriscada i personal. "Les històries d'amistat i desemparament i d'herois i de traïdors que vam poder escoltar ens eren properes", comenta Lacuesta, que no amaga la seva admiració per l'obra Sota la mirada d'Occident, de Joseph Conrad, del període previ a la Revolució Russa. "Ell va novel·lar amb un to tan moral com narratiu, sense obstaculitzar la reflexió".