Han passat només cinc mesos des de l'estrena, el 29 de maig, del primer lliurament de la sèrie "Millenium", "Els homes que no estimaven les dones", i ja arriba a les pantalles la segona de les adaptacions de la trilogia de l'escriptor suec Stieg Larsson, "La noia que somiava un llumí i un bidó de gasolina".

Tot i que encara no hi ha data a Espanya, en els països nòrdics la tercera, "La reina al palau dels corrents d'aire", s'estrenarà el 27 de novembre, culminant el que ha estat, sens dubte, el projecte més ambiciós i comercial de la cinematografia sueca de tots els temps.

En Espanya, la primera ha superat en poc més de tres mesos d'exhibició el milió i mig d'espectadors i ha aconseguit unes recaptacions de gairebé nou milions d'euros.

Aquesta extensió al cinema del fenomen literari, tenint en compte que la trilogia ha venut més de 15 milions de llibres en 40 països, és fruit en bona mesura de la cura i del rigor que ha regit la traducció en imatges dels textos.

La principal novetat d'aquesta segona part és el canvi de director, ja que el danès Niels Arden Oplev ha deixat pas al suec Daniel Alfredson, que s'ha encarregat també de la tercera. La resta d'ingredients essencials s'han mantingut, especialment els dos actors que porten el pes de la trama, Michael Nyqvist, que incorpora al Mikael Blomkvist, i Noomi Rapace, que assumeix la comesa de Lisbeth Salander.

En la segona part de la pel·lícula, Lisbet s'ha convertit en la dona més buscada del país. Dos col·laboradors de Millenium, que estaven a punt de treure a la llum un escàndol sobre el comerç sexual a Suècia, han estat brutalment assassinats i les petjades de Lisbeth estan en l'arma homicida. Aquest factor, unit a al seu historial de comportament negatiu i impredictible, la converteixen oficialment en un perill per a la societat. No obstant això, ningú sap res d'ell. Mikael Blomkvist, per la seva banda, és l'únic que no es creu el que diuen les notícies i conscient que Salander és ferotge quan se sent amenaçada, la busca desesperadament.

Amb aquest plantejament, a mesura que les peces del puzle encaixen, Mikael s'enfronta a perillosos criminals, inclòs el gegant ros, un temible i enorme perdonavides incapaç de sentir dolor. També aconsegueix descobrir algunes dades reveladores del passat de Salander, que va estar en mans d'institucions psiquiàtriques des dels 12 anys i va ser declarada legalment incapacitada als 18. És una dona víctima d'un sistema injust i corrupte, tot i que s'ha convertit més en un àngel venjador que en una víctima indefensa que carrega amb justa ira sobre els qui l'han ferit.

La major sorpresa, sens dubte, de "Els homes que no estimaven les dones", va ser Noomi Rapace, una actriu autodidacta que mai va trepitjar una escola de teatre. La seva tasca no només era convincent, sinó que va rebre unànimes elogis de públic i crítica. El procés de cerca es va dilatar tant, multiplicant-se les proves a candidates dels més diversos orígens, que va culminar fins i tot en els mateixos carrers d'Estocolm.

L'elecció de Noomi es va forjar gràcies a la seva interpretació en una cinta poc coneguda, "Daisy Diamond", però va haver de passar prèviament per un canvi radical d'imatge, tallant-se els cabells, donant classes de boxa, posant-se pírcings a la cella, llavi, orella i nas. Tot en ella és real, excepte el tatuatge amb el qual apareix.