Un nou exemple de carrera literària estroncada per la guerra i la dictadura emergeix gràcies a la recuperació de l'obra poètica de Maria Perpinyà (Verges, 1901- Banyoles, 1994) que està duent a terme la Col·lecció Josep Pla de la Diputació de Girona.
Considerada per damunt de tot poetessa, aquesta escriptora i periodista és un cas singular perquè, malgrat ser dona i haver nascut en un entorn rural, als trenta anys ja s'havia fet un lloc al cor de l'efervescent Barcelona cultural de Josep Maria Capdevila, Tomàs Roig i Llop, Octavi Saltó o Pompeu Fabra.
En la presentació del volum Antologia de poemes. Maria Perpinyà, el director de la Col·lecció Josep Pla, Lluís Muntada, va afirmar ahir que la seva figura de Perpinyà pren relleu enmig d'un univers literari fet i pensat per homes. "Forja una estètica literària pròpia, rescata la sublimitat espiritual dels clàssics i l'expressa usant formes del parlar empordanès".
L'historiador Genís Barnosell, nét de Maria Perpinyà, es va confessar emocionat de rellegir i descobrir escrits de l'àvia, i va destacar el poema Processó de lluna i vent, dedicat a la processó de Verges. El llegat literari de Maria Perpinyà pren cos en dos blocs, un dels anys 30 i l'altre dels 70. Per Barnosell això és una exemple més de la ruptura total que va significar la guerra i la dictadura: "El franquisme tenia un projecte polític claríssim per destruir la cultura catalana", va recordar.
Jordi Roca, autor de l'estudi crític del llibre, i autor de la tria de poemes juntament amb Roger Costa-Pau, va assegurar que aquesta no és una autora local, sinó d'una cultura extraordinària i d'una gran facilitat comunicativa. Per la seva perfecció tècnica, es pot situar "entre les grans plomes del país", va assegurar.
El diputat Roger Zamorano va presidir l'acte de presentació a la Diputació de Girona, i va ratificar la volutat de servei públic d'aquesta institució amb projectes de recuperació com aquest.
