La UdG ha sortit prodigiosament ben parada del rànquing 2010 de les universitats públiques espanyoles amb una major productivitat en investigació. Segons un estudi publicat a la revista Psicothema, la UdG és la tercera universitat pública espanyola en projectes de R+D+I (recerca + desenvolupament + innovació), i la 11ena en el còmput general d'un rànquing que estudia un total de 48 centres. En projectes de R+D+I, la UdG és la tercera per darrera de la Pompeu Fabra de Barcelona i la Pablo Olavide de Sevilla.

L'any passat la UdG era la 13ena del rànquing global però aquest any ha pujat a la 11ena plaça després d'avançar la Universitat de Granada i la Complutense de Madrid.

Les universitats catalanes són les que queden més bens situades en aquest estudi, dirigit per Gualberto Buela-Casal i elaborat per la Universitat de Granada, a partir de dades com ara el nombre de projectes de recerca subvencionats pel Govern espanyol i per la Comunitat Europea, o el nombre d'articles publicats en revistes d'especialització científica, a partir de dades de l'any 2009.

Miquel Duran, professor de Química de la UdG i exvicerector, va valorar ahir "molt positivament" les dades i va opinar que aquest nivell de qualitat no s'obtè en un dia, sinó que és "fruit del treball de molts i molts anys". Per Duran, les dades dels darrers anys apunten ja a la UdG com una universitat especialment bona per aconseguir finançament per als seus projectes de recerca.

D'altra banda, Duran ha fet notar que Catalunya, amb un 50 per cent o més, lidera molt clarament la recepció d'ajudes a la recerca universitària de la Unió Europea a l'Estat espanyol. "El sistema català és clarament el millor d'Espanya. Catalunya ha invertit més en polítiques de recerca i ara això es nota", ha sentenciat.

Més d'11.000 publicacions

El rànquing es basa en indicadors que estudien la producció d'articles ISI, els publicats en revistes de l'Instituto para la Información Científica (índex que engloba més d'11.000 publicacions científiques mundials), i el nombre de trams d'investigació obtinguts pels professors funcionaris.

A més, per fer aquest rànquing, l'equip del professor Buela ha contabilitzat els projectes concedits a cada universitat en la convocatòria de 2009 per part del Ministeri de Ciència i Innovació; les tesis doctorals eleborades per professors funcionaris entre 2003 i 2008, i les beques de formació dels alumnes matriculats.

També es comptabilitzen el nombre de programes de doctorat amb menció de qualitat i les patents registrades entre 2004 i 2008.

A més de llistes específiques amb cadascuna de les variables, aquest estudi fa un rànquing general, que encapçala la Universitat Pompeu Fabra i tanca la de Las Palmas de Gran Canària.

Aquest rànquing s'elabora des de l'any 2007 i està parciament finançat per la Direcció General d'Universitats.

Les primeres quatre posicions (en el quart lloc hi ha l'Autònoma de Madrid) les ocupen les mateixes universitats que l'any anterior, tot i que en diferent ordre. La Pompeu Fabra, que és la primera, ocupava el segon lloc segons les dades del 2008, mentre que la Pablo Oliate de Sevilla, primera l'any passat, ara és la tercera. La Universitat Juan Carlos ha pujat 13 posicions, i la de Huelva, 11, entre les que més pugen.