El director català presenta una pel·lícula basada en l'experiència d'un grup de persones que després de més de tres anys i mig en un retir espiritual a Castanyet, prop de Santa Coloma de Farners, decideixen viatjar a l'Índia per rebre ensenyaments de mestres budistes. Amb aquest film, Miñarro no vol fer proselitisme de la religió budista tot i que admet que és la filosofia que té més propera, per la 'tolerància' que transmet. Per això, amb 'Blow Horn', Miñarro proposa una 'meditació visual i sonora' perquè l'espectador pugui gaudir d'aquest esperit en una sala de cinema, lluny dels centres budistes. 'Blow Horn' s'estrena aquest divendres al cinema.
'Blow Horn' és un projecte que va néixer després que un grup d'amics del director de cinema Lluís Miñarro es retirés tres anys i set mesos a Castanyet, prop de Santa Coloma de Farners. Després d'aquesta experiència, van voler viatjar a l'Índia per conèixer de prop l'experiència budista i a partir d'aquí Miñarro i el director de fotografia Christophe Farnarier van decidir seguir-los i enregistrar tot aquest procés.
Per això, l'elaboració de la pel·lícula, per Miñarro ha estat molt senzill, almenys pel que fa a les gravacions. Amb una petita càmera de vídeo en van tenir prou per captar l'essència de la religió budista, i un cop a Barcelona, han editat una 'petita peça' diu Miñarro de menys de 80 minuts que pretén ser 'una meditació visual i sonora posada en imatges' perquè l'espectador pugui gaudir en una sala de cinema el que podria contemplar a un centre budista.
Miñarro assegura que sempre ha tingut interès pel budisme, perquè és la filosofia que més s'acosta a la seva manera de pensar, basada en 'la tolerància'. El seguiment als seus amics el va contaminar 'en sentit positiu', malgrat es consideri 'un mal practicant budista'. Assegura, però que no vol fer proselitisme, senzillament acostar la meditació i tot el procés budista a Occident i permetre 'buidar' una mica el cap'
En aquest sentit, Miñarro creu que a Occident estem molt acostumats al soroll, més que als sons i per això a 'Blow Horn' dóna una importància cabdal als sons tant de la naturalesa com dels rituals budistes que retrata la pel·lícula. Per això, per Miñarro, si l'espectador aconsegueix 'buidar' de soroll del seu cap, ja és un estat de meditació i 'alliberar-se en certa manera'.
Lluís Miñarro, que aquest 2010 es va estrenar a la direcció cinematogràfica amb 'Familystrip' estrena aquest divendres als cinemes la seva segona pel·lícula un projecte que defineix com a 'mandala', una figura que desapareix amb el temps , i que es destrueix per accentuar al sentit de la vida. D'alguna manera, diu Miñarro, és el símbol que reflecteix alguna cosa 'que no és permanent'. Alguns dels lames que apareixen al documental, que no ha volgut seguir els estàndards televisius, ja han vist al film i han considerat que s'adequa a la realitat tibetana.
Tot i l'aposta cinematogràfica que ha fet, Lluís Miñarro considera que 'Blow Horn' pot arribar a tenir una vida 'adequada' a través dels DVD ja que els centre de Ioga o meditació podran utilitzar-lo per donar a conèixer tot aquest món. Un cop la pel·lícula estigui finançada, Miñarro dedicarà tots els beneficis econòmics a la Fundació Rokpa, una entitat que lluita per la preservació de la cultura tibetana. En aquest sentit, Miñarro defensa que s'han la tradició oral, de coneixements ancestrals del Tibet, està greument amenaçada i que val la pena lluitar per la seva defensa.
