"A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida. I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel". La coneguda divisa feminista de Maria Mercè Marçal no ha evitat el que des de l'Oficina d'Igualtat de la Universitat de Girona anomenen "subtils" formes de discriminació de gènere, detectades tant a Lletres com a Ciències. Aquest és un fenomen comú a totes les universitats. L'estadística revela que molt poques dones es matriculen en algunes carreres tècniques, precisament les que tenen sortides laborals més ben remunerades. I també es detecta un menor percentatge de dones en les places més altes de la docència i la recerca.

Teresa Cabruja, directora de l'Oficina d'Igualtat de la UdG, ha constatat que, a Girona, Enginyeria Industrial, Enginyeria Mecànica i Informàtica en Sistemes i de Gestió tenen fins a un 80 i 90 per cent d'alunmat masculí, mentre que aquest percentatge es capgira en estudis com els d'Infermeria, clarament feminitzats.

Val a dir que la societat encara educa en la diferència i, si la dona es veu poc apta per a algunes carreres, és perquè l'experiència demostra que en alguns estudis no hi ha un futur accessible per a ella. "Són sectors que continuen masculinitzats", comenta Cabruja.

L'oficina que dirigeix està dissenyant una campanya per al 2011 que, entre altres accions, portarà a les aules de secundària dones professionals que explicaran la pròpia experiència laboral en el món de les enginyeries, per trencar mites, i es programarà una jornada de portes obertes en línia amb la iniciativa europea Girl's Day. També es pretén canviar condicions laborals i la forma de valorar els currículums, per afavorir la conciliació laboral i familiar.

Però, segons Cabruja, el treball que des de la UdG es pot fer és limitat i caldria complementar-lo amb aportacions de la resta de la societat per aconseguir que les dones se sentin capaces i apostin també pels estudis més tècnics, mentre s'ha d'intentar convèncer els homes que infermeria és també un treball per a ells. En l'àmbit de les ciències mèdiques s'ha detectat un doble problema: d'una banda, els homes no encaixen en el rol de cuidadors, i de l'altra, les tasques d'infermeria no tenen el mateix prestigi social ni la mateixa remuneració, per tant, no són tan atractives per a ells.

Així, les carreres tècniques són més masculinitzades, mentre que les carreres d'atenció i la cura de les persones són més feminitzades. Avui ja no hi ha dubtes sobre la capacitat intel·lectual de la dona, com passava abans, però el pes d'altres mites comporta discriminació.

El procés "tisora"

No es pot obviar l'anomenat procés "tisora", expressió metafòrica que explica un fenomen propi de les Ciències Socials, les Lletres i les Humanitats, estudis amb molta més entrada de dones però que, paradoxalment, sempre tenen més homes a la cúpula de la jerarquia de la docència i de la recerca, precisament allà on es cobra més. Segons Cabruja, quan es va pujant de categoria, i es passa de professor associat, a professor titular i a catedràtic, "es produeix la "tisorada" o "sostre de vidre" que deixa pujar preferentment homes".

Aquí els motius de la discriminació poden obeir a una major necessitat de conciliació entre la vida laboral i la familiar per part de la dona, que penalitza per culpa d'un "currículum científic contimu". "Són mecanismes subtils de discriminació que continuen impedint a la dona arribar als llocs més alts, i afavoreixen els lobbys masculins", conclou Cabruja.