Ni la Federació de Comunitats Jueves d'Espanya, que és l'interlocutora oficial amb l'Estat espanyol, ni el banc de dades d'entitats religioses del Ministeri de Justícia tenen registrada cap entitat i/o comunitat jueva amb seu a la demarcació de Girona. Això no significa que no hi hagi practicants de l'esmentada confessió, la més antiga de les religions monoteistes. Es calcula que, tot i la dificultat d'establir la xifra, hi ha al voltant d'un centenar de jueus que resideixen, de manera habitual, en municipis gironins. Són persones procedents de la immigració (argentins...) i de països europeus (per exemple, alemanys) que han decidit viure, sobretot, a la Costa Brava. A Catalunya, amb uns 3.000 fidels (en el concepte més ampli), la capital del judaisme és a Barcelona, on, d'entre altres, tenen un col·legi (d'infantil, primària i secundària) i cementiri propi.
A Girona, el judaisme és percebut més com un llegat del passat que d'una tradició religiosa actualment dinàmica, com ara l'evangèlica. El mapa de locals de culte de la Generalitat de Catalunya (edició de 2010) explicita quatre sinagogues a Catalunya, totes a la ciutat de Barcelona i gestionades, cadascuna, per una entitat. Però la web de l'Ajuntament de Barcelona en registra 5: del Centre d'Estudis Judaics Jabad Lubavitch Barcelona; Comunitat Israelita de Barcelona; Comunitat Jueva Bet Shalom; Comunitat Jueva Atid de Catalunya; i Shlomo Ben Adret. Tanmateix, Jordi López Camps, exdirector general d'Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya, explica, en el seu bloc, que "el centre d'estudis Jabad Lubavitch no és pròpiament una sinagoga, però en tenir-hi una Torà s'hi prega". La Torà és el Llibre de la Llei, el principal text del judaisme. En aquest sentit, Shlomo Ben Adret és, usant el nom d'un important rabí, un projecte de l'Associació del barri jueu medieval de Barcelona per recuperar l'Antiga Sinagoga Major de la citada ciutat. La Comunitat Israelita és, històricament, la més important. Els primers estatuts són de 1918.
